Efemèrides faunístiques i florístiques del mes d'agost

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes d'agost que podem aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana.


Per la Marededéu d'agost, a les set ja és fosc...

Aquesta antiga dita popular, catalana, recull i manifesta de forma molt senzilla, una experiència empírica i sensorial, pròpia de finals de l'estiu, el de que els dies són lleugerament més curts que els del mes anterior o que el període de disponibilitat de llum natural ha disminuït notablement, a més a més, les nits ara comencen a resultar lleugerament més llargues i més fresques que les del mes anterior. 
Els canvis ambientals, cada vegada més intensos i més clars, com són els dies lleugerament més curts i les nits lleugerament més fredes, activen els rellotges interns de les espècies d'aus migratòries, residents estivals, i les estimulen a tornar-se més gregàries i a anar-s'hi agregant, en determinats llocs, per a reunir grups prou nombrosos com per a poder emprendre de forma segura, molt aviat, el llarg viatge, a través de la península ibérica, en direcció cap a la llunyana Àfrica.
Alguns vegetals que no havien madurat els seus fruits, per no ser de producció estival, durant el pic de l'estiu, ho començaran a fer ara per tal de lliurar la seva collita durant la tardor.

El parc municipal de La Mitjana, ofereix unes condicions immillorables per a iniciar-s'hi o aprofundir en la formació com a naturalista, sense haver de fer grans desplaçaments que ocupen molt de temps i resulten econòmicament més o menys costosos.  A La Mitjana, s'hi pot anar cada cap de setmana i si hom disposa de més temps, també, entre setmana. El que relatem a continuació i molt més està succeint a La Mitjana, tots el dies d'aquest mes, tan sol és qüestió de triar l'hora, el lloc i el moment,  apropiats:


FAUNA:

MAMÍFERS:

- Diverses espècies de muricecs o ratpenats de les que habiten el bosc de ribera o freqüenten les zones fluvials, gràcies al seu sistema d'ecolocació, poden detectar, perseguir i atrapar a les, ara, molt abundants papallones nocturnes, completament a les fosques i amb una habilitat inexplicable, fins fa seixanta anys.  

Fotografia d'alta velocitat, captant un instant de la presecució d'una arna
Imatge: http://www.vila-real.info/vilapedia/index.php?title=El_ratpenat

AUS:

- La fresca de les nits d'aquest mes, que comencen a ser una mica més fresques que les nits dels dos mesos anteriors, van animant a diverses espècies de limicoles, com són els territs variants (Calidris alpina), les gamba roges vulgars (Tringa totanus), les xivites o xerlovites (Tringa ochropus) i els corriolets o corriols petits (Charadrius dubius) a que es comencin a anar agregant-se per a començar a marxar cap el sud, en direcció a l'Àfrica

Dos territs variants, xipollegen a la vora de l'aigua a la recerca d'aliment animal
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Territ_variant

- Estols d'orenetes de ribera (Riparia riparia) comencen a emprendre la migració cap a l'Àfrica, on passaran l'hivern, fugint de les fredorades europees, refugiades en les càlides terres subsaharianes, abundoses en el seu aliment, els mosquits.

- Els enganyapastors  (Caprimulgus europaeus) persegueixen i atrapen, completament a les fosques, papallones nocturnes que ara són molt abundants, a les que encalcen durant els seus vols d'alimentació o de reproducció. Amb la cacera nocturna d'insectes, alimenten als seus polls i es mantenen ells mateixos. 

Enganyapastors, en vol, captat en plena negra nit 
Imatge: http://www.flickriver.com/photos/tags/nightjar/interesting/

Els anys en que a l'estiu hi ha una abundància extraordinària d'insectes, acostumen a efectuar-hi una segona posta, fet que retardarà, força, la seva migració cap a l'Àfrica.

- El cucut (Cuculus canorus) inicia la seva marxa cap el sud, camí de l'Àfrica, la seva absència fa que el seu cant característic desaparegui del paisatge sonor.

- Grups monoespecífics de diverses espècies de moixons com són: cotxes fumades (Phoenicurus ochruros), tallarols grossos (Sylvia borin), tallarols de casquet (Sylvia atricapilla), tallaretes vulgar (Sylvia communis), mosquiters pàl·lids (Phylloscopus bonelli), mosquiters comuns (Phylloscopus collybita), repicatalons (Emberiza schoeniclus), gratapalles (Emberiza cirlus),  falciots negres (Apus apus), orenetes de ribera (Riparia riparia), aligots vespers (Pernis apivorus), entre moltes d'altres, que, dies abans, s'han estat concentrant i agrupant, en determinats punts del territori, on han format petits estols, comencen a marxar cap el sud, esglaonadament, per tal d'anar-s'hi ajuntant a altres estols, provinents d'altres llocs i, tots plegats, anar-se apropant a l'Àfrica, on passaran l'hivern.


PEIXOS, AMFIBIS, RÈPTILS.

- Els joves gripaus i les joves granotes, aprofiten l'abundància d'aquest mes, en insectes
aquàtics, voladors i caminadors, per atipar-se, amb la finalitat de créixer i engreixar-se, molt ràpidament, per tal d'estar en bones condicions físiques per a poder resistir la propera temporada d'hivernació, en estat letàrgic.


Granota verda engolint un bonic espiadimonis que acaba d'atrapar al vol.
Imatge: http://www.tv3.cat/galeria/15934/

- Eclosionant els ous de diverses espècies de "grans" rèptils, de vida terrestres, com la serp verda (Malpolon monspessulanus), colobra bordelesa, c. llisa meridional o serp llisa meridionals (Coronella girondica) y de vida aquàtica, com la colobra escurçonera, serp d'aigua o escurçó d'aigua (Natrix maura), la serp de collaret o colobra de collar (Natrix natrix)  la tortuga d'estany (Emys orbicularis) 

Una jove colobra escurçonera, a l'aguait, sota l'aigua esperant que alguna presa passi aprop
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Natrix_maura




INVERTEBRATS

- Moltes espècies d'invertebrats, terrestres i aquàtics, aprofiten aquest últim més de l'estiu,  per a "cremar els darrers cartutxos" de la seva existència, dedicats a buscar parella per tal de poder-se reproduir, abans de morir, i d'aquesta manera, assolir la pervivència dels seus gens i la conservació de l'espècie.

- Sobre la vegetació que forma la bardissa que creix entre el bosc de ribera i els herbassars, a plena llum del dia, es produeix el letal acoblament dels pregadéus o plegamans (Mantis religiosa), durant la còpula, la femella devora al mascle que amb les seves proteïnes i fluids corporals contribueix a la pervivència de la seva futura descendència

Moment de l'acoblament dels pregadéus, el mascle és força més petit que la femella. Fotografia de José Manuel Medina
Imatge: http://objetivomalaga.diariosur.es/fotos-jose-manuel-medina/mantis-religiosas-259823.html



FLORA:

- La vegetació està començant a concloure la seva fase de creixement, més exuberant, de tot l'any i, ara, amb el capital acumulat en els temps de bonança de las dues estacions més favorables, ha arribat el moment en que s'ha d'invertir en la productivitat i creixement del proper any. Sobre branques i branquillons, es comencen a desenvolupar els petits borrons, dins dels quals, podran resistir els freds i les glaçades de l'hivern, els primordis foliars i els primordis florals que hauran de desenvolupar-se i créixer la propera primavera, donant lloc a nous branquillons, noves fulles i noves flors.

Antiga làmina botànica en la que es poden veure, a l'esquerra, un branquilló de xop, ple de borrons tancats; centre un branquilló amb els borrons florals, oberts, femenins i a la dreta, un branquilló amb els borrons florals, oberts, masculins
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Populus_nigra

- Algunes plantes tardanes aprofiten les últimes setmanes de condicions favorables, amb força llum i bona temperatura, per acabar de desenvolupar i madurar els seus fruits, amb els quals es podrà conservar els gens de la família i preservar l'espècie, en cas de catástofe. 

Els fruits d'esbarzers, sanguinyols, rosers silvestres, saücs, etc., s'ofereixen a la golafreria dels seus dispersadors de llavors, qui els buscaran i consumiran activament durant la tardor i tot l'hivern, mentre n'hi hagi existències.  

Mores d'esbarzer, la majoria, immadures
Imatge: http://www.masrutas.com/imagenes-de-turismo-y-actividades-de-mora-en-su-zarzal-5590

Fruits del roser silvestre
Imatge: http://www.freepik.es/foto-gratis/rosal-silvestre-frutos_529676.htm

Els petits fruits silvestres, un cop madurs, podran ser consumits, majoritàriament, per les aus migratòries que, abans d'iniciar la migració, necessiten acumular una bona reserva de greix, de la que mantenir-se, si durant les parades de la migració cap a l'Àfrica no troben suficient aliment. Però també pels grans i petits mamífers que necessiten acumular una bona reserva de greix, de la que mantenir-se durant el temps de la hibernació o d'hivernada, segons les adaptacions fisiològiques de cada espècie espècies.