per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida
Algunes efemèrides ambientals, zoològiques i botàniques, pròpies del mes de juliol que podeu aprofitar-hi per a fer observacions fenològiques i algunes activitats de protecció i de sensibilització, vers el patrimoni natural de La Mitjana.
Calor de dia i calor de nit
El juliol acostuma a ser el mes més càlid de l'any perquè te els dies molt llargs i calorosos, seguits de nits molt curtes i força càlides, tot i que alguns dies o nits puguin rebaixar la seva temperatura, degut a l'efecte de l'evaporació de l'aigua, caiguda per efecte d'algun ruixat, producte de les típiques tempestes estivals.
En aquesta època de vacances escolars i laborals, d'atur juvenil i de treballadors pre-jubilats i de gent gran jubilada, el parc municipal de La Mitjana, ofereix unes condicions immillorables per a iniciar-s'hi o aprofundir en la formació com a naturalista. Doncs no cal fer-hi grans desplaçaments que ocupen molt de temps i resulten, econòmicament, més o menys costosos.
Si en aquest mes, encara no es gaudeix de vacances estivals, remunerades, a La Mitjana, s'hi pot anar durant els caps de setmana, a les hores que a cadascú li convingui i gaudir per unes hores, de la frescor del bosc de ribera i de la ufanositat dels terrenys humits de les vores fluvials del riu Segre, tot just quan arriba a la ciutat de Lleida.
Si hom disposa de més temps, per estar gaudint-hi de vacances estivals o pateix de l'atur juvenil o del pre-senil, també s'hi pot anar, entre setmana, amb la finalitat d'esbargir-s'hi gaudint dels recursos estètics,
salutífers, educatius i lúdics, que el territori del parc posa a la
disposició de tothom, de forma generosa, lliure i gratuïta.
Està clar que la vegetació, flora i fauna del parc, no pot competir amb la diversitat i la exoticitat de les selves tropicals, però se li acosta... si ens la sabem mirar amb el ulls d'un/a bon/a naturalista, doncs hi ha una infinitat d'adaptacions ecològiques que resulten d'un gran enginy o una infinitat de formes i colors d'una gran vistositat o raresa, bàsicament, sols és necessari amb ganes de buscar i mirar, d'observar i interpretar, d'estar alerta en el lloc apropiat i en el moment oportú.
Tríptic informatiu y mapa del parc de la Mitjana [PDF 1,9 MB]
Imatge:
Tot el que relatarem a continuació i molt més, encara, succeeix a La Mitjana, si fa o no fa, tots el dies d'aquest mes de juliol, tan sol és qüestió de treure's la mandra de sobre, triar l'hora que convingui a cadascú o que li convingui al paisatge, la que necessiti a la flora i/o a la fauna, per estar-hi en el lloc apropiats en el moment oportú.
Bona sort!
QUÈ FA LA FAUNA, DE LA MITJANA, AQUEST MES?
MAMÍFERS:
- Els cadells de molts mamífers, nascuts a la primavera, ara ja estan força crescuts i estan acabant de completar la seva última etapa d'aprenentatge, per l'adquisició de les habilitats 
bàsiques de supervivència. L'entrenament per a la vida independent el fan sota la direcció i tutela dels seus progenitors, habitualment, de la seva mare.
bàsiques de supervivència. L'entrenament per a la vida independent el fan sota la direcció i tutela dels seus progenitors, habitualment, de la seva mare.
Alguns ja han començat a independitzar-se de la família i s'esforce en les rutines diàries d'alimentació i protecció, intentant tenir èxit en l'objectiu d'aconseguir ser autònoms.
Cadellada de teixons o toixons (Meles meles), quasi-adults, cercant cucs i larves d'insectes, excavant al terra, durant la nit.
Imatge: M.Á. Morante
AUS:
- Les femelles d'ànec collverd (Anas platyrhynchos) neden, seguides pels seus pollets, per les zones del riu, d'aigües més tranquil·les i amb més vegetació i també per les vores més vegetades, de les basses i tolles de les antigues graveres, ensenyant-los a menjar el que és apropiat per a la seua espècie,
allà on hi ha l'aliment corresponent, també els ensenya els sorolls perillosos i a amagar-s'hi, ràpidament, entre la vegetació espesa quan sembla que hi ha perill.
Anadons acompanyant la seva mare
Imatge: Bernardo Busto
Els mascles d'ànec collverd, estan ben amagats entre la vegetació més espesa de les ribes, doncs com que no poden volar, perquè ara estan canviant les plomes de les ales, llavors serien una presa fàcil d'atrapar, pels seus depredadors habituals.
- Els joves moixons, inexperts per la seva joventut, durant les seveves esbojarrades persecucions dels abundants insectes voladors, de vegades, cauen atrapats en les esmolades urpes del seu depredador aeri: l' esparver vulgar (Accipiter nisus) l'astor ()
Esparver, alimentant-se de la seva presa recent abatuda, un colom roquer
- Les joves orenetes cuablanca o cabots (Delichon urbica), els joves ballesters o avions (Tachymarptis (Apus) melba), els joves falciots negres (Apus apus) i les joves orenetes comunes o orenetes vulgars (Hirundo rustica), en companyia dels seus progenitors que les 
defensen i ajuden, quan és necessari, són conduides cap a llocs apropiats on són entrenats en les habilitats bàsiques pròpies de la seva espècie, relacionades amb el vol i la captura d'insectes voladors, el domini de les que, d'aquí a pocs mesos, els permetrà arribar a l'Àfrica llunyana.
defensen i ajuden, quan és necessari, són conduides cap a llocs apropiats on són entrenats en les habilitats bàsiques pròpies de la seva espècie, relacionades amb el vol i la captura d'insectes voladors, el domini de les que, d'aquí a pocs mesos, els permetrà arribar a l'Àfrica llunyana.
Estol de falciots negres, alimentant-se d'nsectes voladors
PEIXOS, AMFIBIS, RÈPTILS:
- Alguns rèptils, efectuen la seva posta, excavant un clot superficials en el que ponen els ous que després colguen sota una capa de terra terra. Trien els llocs de posta més apropiats que, en general, han de ser secs i a mitja ombra, doncs l'elevada escalfor ambiental dels dies d'aquest mes, no fa necessaria l'ecalfor directa del sol. L'ambient calorós d'aquest mes s'encarregarà de covar els ous, en poc 
temps, de forma segura i sense que els progenitors s'hagin d'ocupar, gens de covar o de vigilar la posta, durant tot el procés de desenvolupament de l'embrió. Tampoc se'n ocuparan de la seva proctecció després del seu naixement.
temps, de forma segura i sense que els progenitors s'hagin d'ocupar, gens de covar o de vigilar la posta, durant tot el procés de desenvolupament de l'embrió. Tampoc se'n ocuparan de la seva proctecció després del seu naixement.
Posta de sargantana ibérica (Podarcis hispanica), parcialment excavada i exposada a la vista.
-Les culleretes o capgrossos de gripaus i granotes, van completant el seu desenvolupament larvari, finalitzant la seva etapa de vida aquàtica, la seva metamorfosi ja està molt avançada i cada dia que passa, es van assemblant més i més als seus progenitors, adults.
- Durant una gran part de les nits més càlides, el mascles dels grills comuns () "canten" 
incansables, situats prudents al costat del seu cau subterrani. Produeixen el seu so característic, friccionant entre sí, ritmicament, unes parts molt especials dels seus èlitres, amb la intenció d'atreure femelles cap el seu territori, amb les que poder acoblar-se i multiplicar-s'hi
incansables, situats prudents al costat del seu cau subterrani. Produeixen el seu so característic, friccionant entre sí, ritmicament, unes parts molt especials dels seus èlitres, amb la intenció d'atreure femelles cap el seu territori, amb les que poder acoblar-se i multiplicar-s'hiGrill campestre, femella
QUÈ FA LA FLORA, DE LA MITJANA, AQUEST MES?
- La proliferació de plantes aquàtiques i semiaquàtiques assoleix el seu màxim anual, omplint l'interior de les aigües corrents i estanyades i les seves vores inundades, permanentment, o temporalment, en les zones inundables, de tiges i fulles de formes i colors diversos i que constitueixen el refugi i l'aliment de molts invertebrats aquàtics.
Inflorescencia del volantí d'aigua espigat ( Myriophyllum spicatum ), sobresortint de l'aigua per a que les seues flors puguin ser pol·linitzades pels insectes voladors
Les plantes aquàtiques, més habituals, son diverses espècies de Potamogeton i de milfulles o volantí d'aigua (Myriophyllum sp.), de bogues, boves o balques (Typha sp.) i els canyissos o senill (Phragmites australis). Tota questa vegetació natural, aquàtica, formada per plantes hidròfites i semi-aquàtica, formada per plantes helòfites, és molt important perquè depura i oxigena l'aigua, fixa els sediments més fins del fons i, a més, a sobre d'ella s'alimenten, creixen, es reprodueixen, descansen, s'amaguen i proliferen moltes espècies d'invertebrats, a les parts submergides, els petits animalons aquàtics i a les parts emergides, els petits animalons terrestres
Antiga làmina botànica en la que es representen els trets més característics d'aquesta espècie, per a facilitar-hi el seu reconeixement
No hay comentarios:
Publicar un comentario