Activitats pràctiques d’orientació geogràfica

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Experiències pràctiques de treball de camp: tècniques d'orientació, sobre el terreny

 
1- Activitat d’orientació, correcta, amb el “plànol de La Mitjana” (tríptic de La Paeria), amb ajuda de l’ombra solar, d’un mapa topogràfic, d'una brúixola mecànica o digital o d'algun element del terreny.

Com que un plànol és una representació reduïda i simplificada de la realitat si voleu que us serveixi per facilitar-vos un recorregut o per a localitzar qualsevol punt del territori el primer que necessitareu fer és saber com l'heu de disposar respecte del terreny real per saber quina direcció i sentit heu de triar i seguir per arribar a determinat lloc.

Algunes pistes...que us poden ajudar a plantejar correctament el problema:

Si us ajudeu del Sol, cal saber i recordar que al dematí l'ombra de qualsevol pal o persona, "plantada", verticalment sobre el terreny, assenyalarà, més o menys cap el NO, al migdia assenyalarà, més o menys, cap el nord i a la tarda, assenyalarà, més o menys cap el NE.





Imatge: observaciones solares
 
Si us ajudeu d'un mapa topogràfic, independentment de l'escala, cal saber i recordar que "els fulls" dels mapes topogràfics "oficials", estan fets segons el sistema de meridians i paral·lels geogràfics terrestres, de manera que els dos costats del mapa (banda dreta i esquerra del full) segueixen la direcció N-S i les parts, superior i inferior, segueixen la direcció E-O.

Si us ajudeu d'una brúixola, cal saber i recordar que els dos pols nord, el magnètic i el geogràfic no coincideixen, però com que l'angle de declinació entre ambdós, és relativament petit, el podeu menystenir per tant la direcció N-S de l'agulla de la bruixola i els costats laterals del mapa topogràfic indiquen la direcció N-S


Vista vertical de la zona de La MItjana, proporcionada pel Google Maps, en la que es poden veure diversos element artificials.

Imatge: BirdingInSpain.com
 
Si us ajudeu d'un element real, el millor es que el trieu de grans dimensions per a que resulti ben visible des de diversos llocs de la Mitjana, preferentment rectilini, com per exemple, un tram prou llarg de camí, l'assut de Les Comportes, la passarel·la que travessa el Segre, els edificis del Centre d'Interpretació, etc. la qual cosa us permetrà fer-hi un paral·lelisme entre l'objecte i la seva representació en el plànol o foto aèria


2- Activitats d’orientació, sense brúixola, fent servir un rellotge, l’ombra solar i el mapa topogràfic.

Cal saber i recordar que la Terra gira, sobre e seu eix de rotació, 360º cada dia, es a dir 360º cada 24 hores, per tant, el moviment aparent del Sol, equivaldria a recórrer, en 12 hores, un arc d'aproximadament 180º. D'aquest fet es pot deduir, fàcilment que el moviment angular del Sol és de 15º cada hora, de 30º, cada dues hores, o de 45º, cada tres hores, i així successivament i en conseqüència el mateix passarà amb l'ombra projectada per un objecte plantat verticalment al terra.

Senzill rellotge solar, construit amb l'ajuda d'un gnomon solar elemental 

Imatge: relojes solares


També cal saber i recordar que entre l'horari natural o solar i l'horari oficial o artificial, hi ha un desfase negatiu d'aquest últim horari, de 2 hores a l'època de tardor-l'hivern i d'1 hora a l'època de primavera-estiu. Com que la direcció N-S exacta, es produeix durant tot l'any, al moment exacte del migdia solar, o sigui a les 12 h. de l'horari natural, llavors durant el període de tardor-hivern l'ombra en direcció N-S es produirà quan el rellotge marqui les 14 h. oficials i al període de primavera-estiu quan marca les 13 h.

Cal saber i recordar que com que el sol surt, aproximadament, per l'Est, als dematins, l'ombra solar assenyalarà direccions NO i, a les tardes, en direccions NE.

Si es voleu més exactitud en l'orientació caldrà recordar que en l'època d'equinoccis, es a dir en la primavera i tardor, es quan el Sol surt per un punt més proper a l''Est geogràfic, mentre que cap a finals de tardor i principis de l'hivern (solstici d'hivern), el punt de Llevant és lleugerament en direcció SE, mentre que capa finals de primavera i principis de l'estiu, el punt de Llevant lleugerament en direcció NE i això afectarà a la direcció de l'ombra solar projectada. Cal tenir present que la velocitat del desplaçament aparent del Sol, durant tot l'any, és de 15º cada hora.

Imatge: http://lamitjanaapocapoc.blogspot.com.es/2011/03/situacio-geografica-de-la-mitjana-de.html
 
Si es disposa d'un mapa topogràfic, cal recordar que els costats del mapa sempre estan orientats, els laterals, dreta i esquerra, estan orientats en direcció Nord-Sud i els costats superior i inferior en direcció Est-Oest

3- Activitat d’orientació a partir de les respostes ambientals d'alguns vegetals.

A les zones que no són massa ombrívoles, com l'interior d'alguns boscos, els costats dels troncs, de les roques i dels murs de les construccions que passen més hores ombrejats, ofereixen unes condicios microclimàtiques que afavoreixen la instal·lació i multiplicació d’algunes espècies vegetals especialment sensibles a la dessecació per insolació i/o la desnaturalització de la clorofil·la per efecte de de la radiació ultraviolada solar. Aquestes diferents condicions microambientals, degudes a l'exposició solar de la superficie, afavoreixen la presencia i una major concentració d'individus, en els costats menys exposats a la insolació.

Costat d'un aflorament rocós, amb abundància de molsa, fet que ens indica que indica una exposició cap el
nord
Imatge: musgo sobre rocas
 
Per tant cal saber i recordar, sobre el terreny, que el costat exposat cap el Nord, sempre serà el més ric en "verdet" (algues microscòpiques), tot tipus de molses i líquens de tota mena, mentre que el que estigui exposat cap el Sud, sempre resultarà ser molt més pobre o estèril en aquests diversos tipus de vegetals. A partir d'aquest fet que resulta facilment observable, hom pot arribar a deduir la direcció Nord-Sud i, a partir d'aquesta, la direcció Est-Oest.

A Catalunya és força comuna, als mesos d'estiu, (juny-juliol-agost) una planta de les que per la seva resposta a la insolació màxima, del migdia solar, són anomenades "brúixoles vegetals".  És l'anomenada popularment "lletuga borda" i científicament: Lactuca serriola
Hom pot observar com la punta i el pla del limbe foliar, de la majoria de les seves fulles, es disposen de tal manera que indiquen l'orientació Nord-Sud, aquesta curiosa planta, sovint la podem observar formant grupets, a les vores del camins, en els terrenys abandonats de molts llocs i també a diversos punts de La Mitjana.
Antiga làmina botànica, en la que s'han representat alguns dels trets més característics d'alguns òrgans d'aquesta espècie, de cara a la seva fàcil identificació

Imatge: Wikispecies