Protegir la biodiversitat per a conservar-la, conservar-la per a gaudir-la i gaudir-la per a viure o sobreviure
Com ja he comentat altres vegades la protecció i conservació de la BIODIVERSITAT, tant a nivell local, regional, continental o global, no pot ser, solament, una qüestió estètica, perquè
els patrons estètics, majoritaris en cada època, són massa subjectius, molt inestables i, sovint, poc justificats i la Biodiversitat és massa important com per a que es regeixi solaments per uns principis tant volàtils.
Però la Biodiversitat està relacionada amb la bellesa natural per estar en la base de la varietat de la flora, de la vistositat de la vegetació i l'esplenditut de la fauna, ja que tots els éssers vivents, empesos per factors interns d'adaptació i externs de selecció han arribat a originar formes orgàniques, vivents, més o menys boniques estèticament, originals plàsticament i sorprenents visualment. Éssers que amb les seves associacions i interaccions ecològiques, donen lloc a una gran varietat de comunitats biològiques que en determinen, juntament amb la geologia, la climatologia i la metorologia una gran diversitat de paisatges naturals o humanitzat, molts d'ells d'una gran bellesa plàstica i amb un gran atractiu visual, fets que atreuen els humans en recerca de gaudi sensitiu i satisfació animica.
Atractiva i imponent vista panoràmica del riu Segre, al seu pas per La Mitjana, amb els bosc natural de ribera, ocupant i subjectant els sediments fluvials d'ambdues ribes
Imatge: http://www.fotonostra.com/albums/catalunya/parcmitjana.htm
Tampoc pot ser-hi, solament, una qüestió ètica o moral, per raons molt semblants a les que em exposat en el punt anterior: massa subjectivitat i temporalitat, per valorar i gestionar un bé tan valuós i imprescindible per a la vida.
Perquè la Biodiversitat està relacionada amb la ètica i la moral, en raó de que els humans com a éssers reflexius i amb capacitat d'efectuar judicis morals, hauríem d'assumir la protecció de totes les formes vivents, dels seus hàbitats i del paisatge per a que la pervivència de la resta d'éssers vivent, tots ells més antic que l'espècie humana i amb el mateix dret natural a l'existència, puguin continuar fent rutllar els cicles biogeoquímics naturals que permeten que la màquina planetària pugui mantenir la integritat, la funcionalitat, la productivitat i la viabilitat necessàries per a que cap de tots els ecosistemes terrestres existents es col·lapsin, comportant la desaparició de comunitats i espècies naturals ni culturals.
La Biodiversitat, mai, pot ser-ne, únicament, una qüestió econòmica, legal o política, perquè com la història ens a mostrat, infinitat de vegades i quasi tots/es ja em acabat aprenent de la realitat propera, gràcies als mitjans d'informació, els poderosos de la Terra que poseixent o controlen el poder polític, legislatiu o l'econòmic o els tres poders a l'hora, sempre han acabat demostrant ser-ne molt "llestos o espavilats" però quasi mai han acabat demostrant ser molt "intel·ligents i justos", doncs tard o d'hora, han acabat fracassant, perquè han acostumat a actuar des de perspectives excessivament personalistes, molt localistes, astutament oportunistes o a vistes a massa curt termini. Aquests plantejaments,
miops, socialment i ecològicament, massa sovint, han conduit als seus entorns socials o naturals cap a situacions més o menys traumàtiques, decebedores o catastròfiques, amb repercussions o ambientals impactes més o menys greus, sobre receptors naturals i socials, completament innocents per no ser-ne promotors ni beneficiaris.Imatge: http://lacomunidad.cadenaser.com/los-calvitos/2008/12/2/la-la-ecologia
De vegades els efectes de les males "polítiques" de gestió del medi i els recursos naturals poden assolir un abast d'àmbit local (p.e. destrucció de paisatges naturals o culturals de gran valor plàstic, històric o científic) o regional (p.e. la sobrexplotació de recursos renovables i no renovables) i d'altres d'àmbit continental (p.e. destrucció de poblacions o extinció d'espècies biològiques, obstrucció de vies de migració i dispersió geogràfica, etc.) o global (p. e. l'escalfament global i les seves conseqüències)...i la natura funciona seguint altres principis, mecanismes i plantejaments que són més lògics i racionals per a perdurar en el temps que els purament econòmics o polítics.
De cap manera, pot ser-hi la Biodiversitat, exclusivament, una simple qüestió científica o una pura qüestió tecnològica, doncs si la ciència serveix per entendre con funciona el món natural o quines són les causes del seu mal funcionament i la tecnologia serveix per aprofitar molt eficientment els seus recursos o per corregir els efectes ambientals d'alguns excessos humans, per si soles ciència i tecnologia, no tenen suficient capacitat d'incidència, doncs necessiten del recolzament econòmic i polític, però amb aquests únics recolzaments, tampoc n'hi ha prou perquè cal que les accions polítiques i econòmiques, per a que resultin apropiades ambientalment i justes socialment, estiguin inspirades en valors ètics i estètics, per a que resultin actuacions veritablement democràtiques i resultin veritablement viables, perquè llavors, la major part de la població estarà determinada a implicar-se, informar-se, reeducar-se, autocontrolar-se, acceptar restriccions i gravàmens, etc., per que tot això, ha de redundar en millor qualitat de vida i millors probabilitats de supervivència.
Per tant, per protegir, defensar, conservar o recuperar la Biodiversitat, tant a nivell local, regional, continental o global i aconseguir fer-ho d'una forma intel·ligent, eficient i perdurable, som imprescindibles i necessaris tots/es els humans, sense excepcions, actuant de forma conjunta, organitzada, selectiva, reflexiva, responsable i respectuosa, tant com a professionals, ciutadans, o membres de xarxes familiars o amistoses, com a components de grups econòmics, culturals, polítics o confessionals, en tot moment i al llarg de tota la nostra vida, és a dir, un repte individual i col.lectiu que no resulta gens fàcil per a ningí ni massa atractiu per a moltes persones, però que és un esforç molt convenient i necessari, si volem conservar la qualitat de les condicions de vida que la acollidora nau interplanetària, a la que sense pensar-hi massa en el que realment és i representa, anomenen prosaicament "planeta Terra", poètico-cromàticament "planeta blau", o biologisticament, "planeta de la Vida", tant i tant important perquè en ell, tots/es en 
fem "el viatge de la nostra vida".
La nostra llar col·lectiva global, fotografiada des de l'espai exterior, per un satèl·lit d'observació terrestre, "mostrant l'aspecte d'una perla blava, resplendent, sobre un mantell de vellut negre", segons l'opinió d'un astronauta nord-americà.
Imatge: http://www.crystalxp.net/news/es335-earthview-blue-planet-desktop-screen-saver.html
Però perquè estem parlant, en el bloc de La Mitjana, de protegir i defensar la natura, a tots els seus nivells i components, a fi i efecte de conservar la Biodiversitat ?
Doncs, senzillament, perquè La Mitjana, és un espai excepcional, de un gran valor paisatgístic i de una gran importància com a reserva de biodiversita, tot això, li és propi per les seves condicions naturals, de situació geogràfica i ecològica, i socials, de bon estat de conservació, és un dels llocs mes biodiversos de la comarca i el més biodivers del terme municipal. Raons suficients per les quals quan hom hi va a visitar o a utilitzar aquest espai, gaudint-ne gratuïtament dels seus serveis ambientals i beneficiant-se dels seus recursos natural, tothom hauria de ser "super-conscient i ultra-reflexiu" de que el que està fent o pretén fer-hi, no agredeix, altera o destrueix cap element físic ni cap component vivent de la natura que ofereix, generosament la seva capacitat de acollida als visitans i hom hauria de ser-hi "mega-respectuós" amb l'entorn natural i social, en el que està inserit, per tal de autocontrolar-se els impulsos instintius, modelar les accions i moderar conductes quan hom veu que podríem resultar contraries als anteriors plantejaments racionalistes, d'intentar passar-hi pels espais naturals, sense deixar-ne rastres d'egoisme, ni empremtes d'incivisme.
Cartell didàctic, editat pel Servei de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, en el que es mostra, d'una forma artificiosa, per la concentració espacial i temporal, però de forma molt entenedora, la fauna més representativda d'un medi aquàtic, propi de l'interior de Catalunya, mostra faunística i florística que resulta molt semblant a la existent a La Mitjana, de Lleida.
Si us voleu descarregar aquest, pòster pitxeu aquí
Noticia relacionada amb les causes i els efectes, de no protegir prou la Biodiversitat, a l'estat espanyol.
El 26 de septiembre de 2011. La secretaria de Estado de Cambio Climático presenta los resultados del proyecto “Evaluación de 
los Ecosistemas del Milenio de España”
Imatge de la cuberta d'aquest interessant informe científic, sobre els efectes de l'explotació de la Biodiversitat a Espanya
El informe “Ecosistemas y Biodiversidad de España para el Bienestar Humano” alerta sobre las consecuencias que la alteración de ecosistemas y pérdida de biodiversidad tiene sobre el bienestar de la población. También llama la atención sobre cómo nuestro país cada vez es más vulnerable a perturbaciones naturales extremas (incendios, plagas, enfermedades emergentes) y frente a la crisis de los mercados internacionales al ser cada vez más dependiente de los servicios de otros ecosistemas del planeta.
La creciente población urbana está promoviendo una explotación insostenible de servicios de abastecimiento de alimentos y agua y ciertos servicios culturales, en detrimento de importantes servicios de regulación y servicios culturales asociados al medio rural, como el conocimiento ecológico local.
Asimismo, subraya que la actual crisis económica constituye una ventana de oportunidad propicia para impulsar un cambio social. El gran desafío supone lograr una gestión socio ecológica del territorio que mantenga la capacidad de los ecosistemas de suministrar servicios para el bienestar de la sociedad.
Conclusiones del informe “Ecosistemas y Biodiversidad de España para el Bienestar Humano”
El futuro social, cultural y económico de la población española depende en gran medida del buen funcionamiento de sus ecosistemas y de su biodiversidad, de servicios esenciales de abastecimiento como alimentos o agua limpia, de servicios de regulación como la calidad del aire y del agua o el control de la erosión, y de servicios culturales como el conocimiento ecológico local, la identidad cultural o el turismo de naturaleza.
Como primera conclusión de este proyecto, puede destacarse que los ecosistemas y la biodiversidad de España han sufrido un proceso acelerado y sin precedentes de alteraciones como resultado del aumento sostenido en las últimas décadas de una actividad económica vinculada al uso intensivo del territorio, así como del modelo de relaciones sociales y de consumo vinculado al mismo. Como consecuencia, entre el 40 y el 68% de las especies se encuentran amenazadas y la huella ecológica se ha más que duplicado.
La interacción entre el modelo económico y los patrones demográficos ha promovido cambios drásticos en el uso del suelo, fundamentalmente el abandono rural, por un lado, y por otro la intensificación agraria y la urbanización que, en la actualidad, constituyen el principal impulsor directo del deterioro de los ecosistemas y la pérdida de biodiversidad.
El abandono rural lleva consigo una disminución de los importantes servicios de regulación asociados a la gestión del agua y el suelo que históricamente han caracterizado las ancestrales relaciones ser humano-naturaleza en los paisajes de la Península Ibérica, afectando también a los servicios de abastecimiento tradicional y a servicios culturales tan importantes como el conocimiento ecológico local. Estos servicios son esenciales para mantener la capacidad adaptativa o de amortiguación de la mayor parte del territorio estatal frente a las perturbaciones, fundamentalmente las relacionadas con los cambios del clima. El medio rural se constituye así como una fuente de servicios de regulación cuya conservación resulta fundamental para incrementar la resiliencia y para mantener el flujo de servicios de los ecosistemas de España en un contexto de cambios e incertidumbres.
Igualmente reseñable es que el 45% de los servicios de los ecosistemas evaluados se ha degradado o se están usando insosteniblemente, siendo los servicios de regulación los más negativamente afectados, ya que el 87% de estos se hallan en estado crítico o vulnerable. Son los ecosistemas acuáticos continentales, los litorales y los macaronésicos los que han sufrido un mayor deterioro, mientras que en el otro extremo, los ecosistemas de bosques y los de montaña son los que mejor conservan su capacidad de generar servicios.
El informe también arroja como resultado que el crecimiento de la población urbana está promoviendo, por un lado, la explotación de servicios de abastecimiento tecnificados para satisfacer la creciente demanda de alimentos, de materiales y de agua y, por otro, un modelo de recreación y de turismo que, en ocasiones, entra en conflicto con la conservación de las funciones socioecológicas del territorio. En consecuencia, están disminuyendo importantes servicios de regulación, al igual que los servicios culturales asociados al medio rural.
Asimismo, se incide en que España no es autosuficiente respecto al suministro de algunos alimentos, fibras, agua y energía que su modelo económico demanda, por lo que, a día de hoy, depende en un 30% de servicios de abastecimiento procedentes de otros ecosistemas del Planeta. Serían necesarias casi 3,5 “Españas” para satisfacer las demandas de consumo de su población.
Finalmente, se concluye que la transición hacia la sostenibilidad en España pasa por lograr una gestión que sitúe al “capital natural” como elemento clave del bienestar de su población, lo cual requiere adoptar medidas estructurales encaminadas a construir un nuevo marco de gobernanza que module las interacciones entre la sociedad urbana y los ecosistemas y que redefina el verdadero papel de la economía en un modelo de desarrollo justo socialmente y sostenible en términos ecológicos.
En este contexto, se subraya que la actual crisis económica constituye una “ventana de oportunidad” propicia para impulsar un cambio en nuestro modelo de desarrollo e iniciar una verdadera transición hacia la sostenibilidad. Para esto es necesario luchar contra la “amnesia ecológica” -que nos hace olvidar que formamos parte de los sistemas ecológicos y que dependemos de ellos para todo- así como contra la “anestesia tecnológica” –que nos hace confiar ciegamente en el poder de las tecnologías presentes y futuras. Todo ello será fundamental para promover el cambio social que, desde el cambio individual, alimente la tan necesaria transición hacia la sostenibilidad.
En una próxima etapa, el proyecto Evaluación de los Ecosistemas del Milenio de España tratará de definir los escenarios de futuro de los ecosistemas estudiados en relación a su capacidad de suministro de servicios y en función del consenso social existente en torno a propuestas de acción concretas para su gestión. Además, el proyecto profundizará en el desarrollo de materiales divulgativos dirigidos a elevar el conocimiento de la sociedad en relación a los vínculos entre la biodiversidad y nuestro modelo de bienestar.
Tingueu una miqueteta de paciència, doncs triga una estoneta a descarregar-se complet, tingueu en compte que són 305 pàgines.
No hay comentarios:
Publicar un comentario