Activitats pràctiques d’orientació geogràfica

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Experiències pràctiques de treball de camp: tècniques d'orientació, sobre el terreny

 
1- Activitat d’orientació, correcta, amb el “plànol de La Mitjana” (tríptic de La Paeria), amb ajuda de l’ombra solar, d’un mapa topogràfic, d'una brúixola mecànica o digital o d'algun element del terreny.

Com que un plànol és una representació reduïda i simplificada de la realitat si voleu que us serveixi per facilitar-vos un recorregut o per a localitzar qualsevol punt del territori el primer que necessitareu fer és saber com l'heu de disposar respecte del terreny real per saber quina direcció i sentit heu de triar i seguir per arribar a determinat lloc.

Algunes pistes...que us poden ajudar a plantejar correctament el problema:

Si us ajudeu del Sol, cal saber i recordar que al dematí l'ombra de qualsevol pal o persona, "plantada", verticalment sobre el terreny, assenyalarà, més o menys cap el NO, al migdia assenyalarà, més o menys, cap el nord i a la tarda, assenyalarà, més o menys cap el NE.





Imatge: observaciones solares
 
Si us ajudeu d'un mapa topogràfic, independentment de l'escala, cal saber i recordar que "els fulls" dels mapes topogràfics "oficials", estan fets segons el sistema de meridians i paral·lels geogràfics terrestres, de manera que els dos costats del mapa (banda dreta i esquerra del full) segueixen la direcció N-S i les parts, superior i inferior, segueixen la direcció E-O.

Si us ajudeu d'una brúixola, cal saber i recordar que els dos pols nord, el magnètic i el geogràfic no coincideixen, però com que l'angle de declinació entre ambdós, és relativament petit, el podeu menystenir per tant la direcció N-S de l'agulla de la bruixola i els costats laterals del mapa topogràfic indiquen la direcció N-S


Vista vertical de la zona de La MItjana, proporcionada pel Google Maps, en la que es poden veure diversos element artificials.

Imatge: BirdingInSpain.com
 
Si us ajudeu d'un element real, el millor es que el trieu de grans dimensions per a que resulti ben visible des de diversos llocs de la Mitjana, preferentment rectilini, com per exemple, un tram prou llarg de camí, l'assut de Les Comportes, la passarel·la que travessa el Segre, els edificis del Centre d'Interpretació, etc. la qual cosa us permetrà fer-hi un paral·lelisme entre l'objecte i la seva representació en el plànol o foto aèria


2- Activitats d’orientació, sense brúixola, fent servir un rellotge, l’ombra solar i el mapa topogràfic.

Cal saber i recordar que la Terra gira, sobre e seu eix de rotació, 360º cada dia, es a dir 360º cada 24 hores, per tant, el moviment aparent del Sol, equivaldria a recórrer, en 12 hores, un arc d'aproximadament 180º. D'aquest fet es pot deduir, fàcilment que el moviment angular del Sol és de 15º cada hora, de 30º, cada dues hores, o de 45º, cada tres hores, i així successivament i en conseqüència el mateix passarà amb l'ombra projectada per un objecte plantat verticalment al terra.

Senzill rellotge solar, construit amb l'ajuda d'un gnomon solar elemental 

Imatge: relojes solares


També cal saber i recordar que entre l'horari natural o solar i l'horari oficial o artificial, hi ha un desfase negatiu d'aquest últim horari, de 2 hores a l'època de tardor-l'hivern i d'1 hora a l'època de primavera-estiu. Com que la direcció N-S exacta, es produeix durant tot l'any, al moment exacte del migdia solar, o sigui a les 12 h. de l'horari natural, llavors durant el període de tardor-hivern l'ombra en direcció N-S es produirà quan el rellotge marqui les 14 h. oficials i al període de primavera-estiu quan marca les 13 h.

Cal saber i recordar que com que el sol surt, aproximadament, per l'Est, als dematins, l'ombra solar assenyalarà direccions NO i, a les tardes, en direccions NE.

Si es voleu més exactitud en l'orientació caldrà recordar que en l'època d'equinoccis, es a dir en la primavera i tardor, es quan el Sol surt per un punt més proper a l''Est geogràfic, mentre que cap a finals de tardor i principis de l'hivern (solstici d'hivern), el punt de Llevant és lleugerament en direcció SE, mentre que capa finals de primavera i principis de l'estiu, el punt de Llevant lleugerament en direcció NE i això afectarà a la direcció de l'ombra solar projectada. Cal tenir present que la velocitat del desplaçament aparent del Sol, durant tot l'any, és de 15º cada hora.

Imatge: http://lamitjanaapocapoc.blogspot.com.es/2011/03/situacio-geografica-de-la-mitjana-de.html
 
Si es disposa d'un mapa topogràfic, cal recordar que els costats del mapa sempre estan orientats, els laterals, dreta i esquerra, estan orientats en direcció Nord-Sud i els costats superior i inferior en direcció Est-Oest

3- Activitat d’orientació a partir de les respostes ambientals d'alguns vegetals.

A les zones que no són massa ombrívoles, com l'interior d'alguns boscos, els costats dels troncs, de les roques i dels murs de les construccions que passen més hores ombrejats, ofereixen unes condicios microclimàtiques que afavoreixen la instal·lació i multiplicació d’algunes espècies vegetals especialment sensibles a la dessecació per insolació i/o la desnaturalització de la clorofil·la per efecte de de la radiació ultraviolada solar. Aquestes diferents condicions microambientals, degudes a l'exposició solar de la superficie, afavoreixen la presencia i una major concentració d'individus, en els costats menys exposats a la insolació.

Costat d'un aflorament rocós, amb abundància de molsa, fet que ens indica que indica una exposició cap el
nord
Imatge: musgo sobre rocas
 
Per tant cal saber i recordar, sobre el terreny, que el costat exposat cap el Nord, sempre serà el més ric en "verdet" (algues microscòpiques), tot tipus de molses i líquens de tota mena, mentre que el que estigui exposat cap el Sud, sempre resultarà ser molt més pobre o estèril en aquests diversos tipus de vegetals. A partir d'aquest fet que resulta facilment observable, hom pot arribar a deduir la direcció Nord-Sud i, a partir d'aquesta, la direcció Est-Oest.

A Catalunya és força comuna, als mesos d'estiu, (juny-juliol-agost) una planta de les que per la seva resposta a la insolació màxima, del migdia solar, són anomenades "brúixoles vegetals".  És l'anomenada popularment "lletuga borda" i científicament: Lactuca serriola
Hom pot observar com la punta i el pla del limbe foliar, de la majoria de les seves fulles, es disposen de tal manera que indiquen l'orientació Nord-Sud, aquesta curiosa planta, sovint la podem observar formant grupets, a les vores del camins, en els terrenys abandonats de molts llocs i també a diversos punts de La Mitjana.
Antiga làmina botànica, en la que s'han representat alguns dels trets més característics d'alguns òrgans d'aquesta espècie, de cara a la seva fàcil identificació

Imatge: Wikispecies

Sobre les visites guiades a La Mitjana

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Dept. de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida.

Algunes reflexions sobre els objectius de les les visites guiades

A part dels programes escolars que, des de fa força anys, promou i organitza l'Ajuntament, generalment, adreçats a l'educació Primària, creiem que és fa molt necessari i urgent, davant de l'increment de visitants i usuaris del parc municipal, dissenyar-hi programes d'activitats informatives i formatives, pensats per a sensibilitzar, formar i responsabilitzar, la població adulta i a grups heterogenis, com són les famílies. Amb la finalitat de donar a conèixer, no solament els valors, la història i les curiositats, d'aquest interessant i important espai, sinó també per donar a conèixer a la població, la seva gran fragilitat o l'extrema vulnerabilitat d'algunes de les espècies animals que hi viuen i que no sempre són fàcils d'observar.
Per tant ens felicitem d'aquesta experiència puntual, però creiem que experiències educatives d'aquest tipus s'haurien de repetir amb més freqüència, especialment, en les èpoques de l'any en les que les condicions tèrmiques són més agradables, amb la col·laboració i participació de les diverses associacions cíviques, culturals i esportives que hi ha a la ciutat i que tenen masses d'associats més o menys importants.


Ecodescoberta sobre la importància de l’aigua al Parc de la Mitjana de Lleida A través d’aquesta activitat, la regidoria de Medi Ambient mostra els valors d’aquest espai natural i els relaciona amb l’aigua i el seu paper al parc

Font: Noticies de La Paeria
Data de publicació: 13/11/2011

Una vintena de persones han assistit aquest diumenge a la visita guiada al parc de la Mitjana de Lleida, centrada en la importància de l’aigua al parc, que ha estat organitzada per la Regidoria de Medi Ambient. La iniciativa, adreçada a tots els públics, ha tingut com a objectiu mostrar els valors d’aquest espai natural que es troba al costat de la ciutat i que acull una gran varietat de fauna i flora.
Durant la visita, s’ha parlat del riu Segre, de la formació de la Mitjana i de la construcció del canal de Seròs i Balaguer.
També s’han explicat antics usos que tenien lloc al parc i s’han donat a conèixer algunes curiositats que molts dels visitants desconeixien.

Aquesta ecodescoberta forma part de les “Ecoactivitats”, un programa que inclou tot un seguit de propostes de natura i medi ambient que l’Ajuntament de Lleida ha organitzat per als propers mesos. En el marc d’aquest programa es proposen una sèrie de cursos, tallers i ecodescobertes, entre altres activitats, amb l’objectiu de difondre i promoure la biodiversitat de la plana de Lleida, així com proporcionar formació i un lloc de trobada a tots el aficionats a la natura.

Una vintena de persones han assistit a la visita guiada al parc de la Mitjana de Lleida, en la qual s'ha mostrat els valors d’aquest espai natural que es troba al costat del riu Segre i de la ciutat
Imatge: La Paeria

A banda d’aquestes visites de llarga durada, tots els dissabtes, els diumenges i els dies festius, s’ofereixen visites guiades gratuïtes al parc de La Mitjana.
D’altra banda, el Centre d’Interpretació de la Mitjana compta amb una exposició i un audiovisual sobre l’espai natural que es pot visitar tots els dies de la setmana.

Observació i estudis dels fenòmens fenològics

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


La Fenologia

La Fenologia és una ciència, relacionada amb la Climatologia i l'Ecologia, que estudia la cronologia dels fenòmens biològics, periòdics de la vida animal i vegetal, dins de cada cicle anual, sota la influència dels diversos factors climàtics regionals i dins de les diferents estacions astronòmiques.

En relació amb la vida animal estudia el medi ambient on viuen, les seves actituds migratòries, el seu desenvolupament i la seva activitat reproductora, en les plantes estudia el cicle de germinació, floració, foliació i defoliació, així mateix, és competència de la Fenologia la dependència entre les condicions climàtiques i la data d'aparició de certes colònies d'insectes, per exemple, temperatures properes als 13 ° C i humitats superiors al 60% propicien l'aparició de l'escarabat de la patata. Amb aquestes dades es tracen els mapes de línies "isofenes", amb les línies que uneixen punts geogràfics en els que ha ocorregut en el mateix dia, un determinat fenomen fenològics de la mateixa classe, relatiu a la mateixa espècie animal o vegetal, triada con indicador.

La Fitofenologia és la part de la fenologia que estudia com afecten les variables climatològiques i meteorològiques a les manifestacions periòdiques o estacionals de les plantes, p. e. apertura de les primeres flors, maduració completa del fruits primerencs, aparició de les primeres fulles, i caiguda de les primeres fulles, etc).

La Zoofenologia és la part de la fenologia que estudia com les variables i les inèrcies climatològiques afecten les activitats periòdiques anuals dels animals silvestres p.e. inici de les migracions, inici de la hibernació, inici de muda de pèl, de ploma o de pell, inici del galanteig, naixement de les cries, etc...
L'anotació de les dates de l'arribada o tornada de certs ocells migratoris (com en el cas de l'oreneta) és un exemple de l'activitat de la Fenologia.

Recollida de dades

Les dades fenològiques es prenen de determinades espècies vegetals plantades en petits jardins, annexos als observatoris meteorològics oficials, també s’utilitzen les dades subministrades per afeccionats voluntaris i en alguns centres especialitzats en la realitzarció d'estudis fenològics, com és el cas de la finca “La Higueruela”, a Toledo, per personal investigador que depèn del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i del Instituto Nacional de Meteorologia (INM)

A efectes comparatius, entre distintes localitats i regions geogràfiques, s'ha de tenir en compte que les diferents varietats de determinades espècies de plantes conreades, tenen cicles biològics que es desenvolupen segons períodes de temps, diferents.


Utilitat de les sèries fenològiques

La recopilació de dades durant molts anys consecutius, més de 30, sobre la fenologia de les especies cultivades i els animals domèstics, proporciona sèries de dades que poden contribuir a una millora de la gestió i el rendiment dels conreus i del bestiar.

En el cas de que els indicadors fenològics utilitzats hagin sigut diverses espècies silvestres, les sèries de dades acumulades, constitueix un avís sobre l'estabilitat o la tendència al canvi en les condicions climàtiques "normals", poden informar sobre tendències a canvis climàtics o meteorològics, permeten fer pronòstics sobre futura abundància o disminució de certes espècies silvestres, que resulten afavorides o perjudicades per la nova situació, serveixen per a fre-hi prediccions sobre el futur estat sanitari, de certes poblacions animals o vegetal, silvestres, afavorides o perjudicades, per la nova situació climàtica o/i meteorològica

Respostes biològiques al canvi climàtic
Ecologia funcional i efectes ecològics dels canvis ambientals globals (coordinadors: J. Peñuelas i A. Avila). Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) 1998-2003
Universitat Autònoma de Barcelona 2003 (p. 36)

Encara que els treballs de fenologia són escassíssims i de molt poca difusió, són molt importants i necessàris per conèixer com evoluciona el clima. Cal destacar els publicats per l'Institut Nacional de Meteorologia, en el seu Calendari Meteorofenológico, que des de l'any 1948 ve publicant els mapes corresponents de les "isofenas" florals de l'ametller i albercoquer i de l'arribada de l'oreneta, així com la de la caiguda de la fulla de la vinya, considerades com les indicadores més representatives del final efectiu de l'hivern climàtic, del principi de la primavera i del començament de la tardor, respectivament.



Realitzar observacions fenològiques, a La Mitjana, és possible Coses semblants a les esmentades en els paràgraf anteriors es poden observar en relació a la flora i fauna, típiques, de La Mitjana, amb les dades recollides es podria confeccionar un calendari, dia per dia i mes per mes que serviria per fer-hi comparacions amb les observacions de l'any següent o anterior, podent concloure quin hivern, primavera, estiu o tardor han estat més llarg o més curt, segons els comportaments dels indicadors animals triats; també per establir quins vegetals o animals són més primerencs o més tardans, en iniciar les diverses activitats de seu cicle biològic anual.
Seria necessari, contrastar aquestes conclusions escolars i locals, amb els resultats més científics i professionals, de l'Instituto Nacional de Meteorología, publicats a la premsa o al web del Servei Meteorològic de Catalunya: MeteoCAT


Alguns enllaços, relatius al tema, interessants:

PRINCIPIOS DE FENOLOGÍA
Fenología - Seguimiento de Aves SEO/BirdLifeFenologia i Meteorologia a l'Alta Segarra
Aves y clima, rincón educativo SEO/BirdLife
AVES Y CLIMA Programa educativo de SEO/BirdLife
El cambio climático está afectando la conducta de las aves migratorias