domingo, 25 de septiembre de 2011

Nit dels Ratpenats 2011, a La Mitjana

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Ressenya de la passada Nit dels Ratpenats, al parc de La Mitjana

Cada any, durant l’estiu, s’organitzen a tot Europa diverses activitats amb el mateix objectiu, en el que s’anomena la Bat Night.

La Nit dels Ratpenats o La Bat Night ha tornat aquest dissabte al parc de la Mitjana. L’Ajuntament de Lleida ha organitzat aquesta activitat, per segon any consecutiu, que ha comptat amb la participació d’unes 250 persones.

Concentració d'assistents davant dels edificis del Centre d'Interpretació Ambiental, prèvia l'inici de les activitats.
Imatge: La Paeria

La Nit dels Ratpenats ha inclòs tallers per als més petits i una conferència on s’ha donat resposta a moltes preguntes sobre aquests misteriosos animals nocturns, com ara si els ratpenats són cecs, si migren o quantes espècies hi ha a Catalunya. Les activitats infantils han tingut lloc de durant la tarda. En els diferents tallers, els nens i nenes han pogut construir ratpenats de llana o mòbils de ratpenats, entre molts altres.
La jornada ha acabat amb una passejada nocturna pel Parc de la Mitjana per observar l’activitat dels ratpenats, utilitzant detectors d’ultrasons i aprenent quines són les tècniques utilitzades pels
científics per estudiar-los, com xarxes de captura, arpes, caixes-refugi, etc.La Nit dels ratpenats pretén donar a conèixer a la ciutadania el món desconegut dels ratpenats.

Logo francès per la Nuit Europeenne de la chauve-souris

L’Ajuntament de Lleida està desenvolupant un programa d’estudi dels ratpenats en el marc dels estudis per millorar el coneixement de la biodiversitat del municipi. Aquest estudi va ser iniciat l’any 2010 i ja va donar resultats molt interessants perquè es va trobar una espècie al Parc dels Camps Elisis, el nòctul mitjà (Nyctalus noctula). És l’única localitat on s’ha trobat a tota Catalunya, sent la de l’any passat la primera cita per l’espècie a Catalunya.
Continuant amb aquests treballs i per tal de tenir informació sobre els moviments migratoris, l’alimentació i la cria d’aquesta espècie, aquest estiu s’han continuat les prospeccions que han donat com a resultat la captura de 4 exemplars: 2 mascles i 2 femelles. Els mascles son els mateixos individus que ja es van trobar l’any passat i que havien estat marcats, el que demostra que els animals tenen fidelitat per la zona en la qual van ser trobats. Enguany se’ls ha col·locat un radiotransmissor per fer el seguiment dels moviments i conèixer els llocs on es desplacen per caçar o cercar refugi. Aquest treball està dirigit per especialistes en l’estudi dels ratpenats del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), que el realitzen en col·laboració amb tècnics de la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Lleida. La prospecció d’enguany també inclou una recerca intensiva dels quiròpters presents a La Mitjana, on, enguany, s’han detectat onze espècies diferents.

Pòster anunciador de La Nit Europea dels Ratpenats, amb les banderes de tots els països participants
Imatge: http://www.molidelatorre.cat/reservas-hotel/ca/48/0/Nit-de-Rat-Penats-a-Riells.htm

Els bosc de la Mitjana és un espai molt interessant per a aquests ratpenats, ja que hi poden trobar refugi i aliment amb molta facilitat. A més del Nòctul mitjà, que també es va trobar a la Mitjana, una de les espècies interessants que es va localitzar és el ratpenat de peus gran (Myotis capaccinii). Aquesta espècie viu a prop dels llocs on hi ha aigua, mai a grans altituds, i s'amaga exclusivament en coves i altres cavitats subterrànies. La seva distribució és circummediterrània i està qualificada com a “espècie vulnerable” a la llista vermella de mamífers en perill d'extinció de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).


Literatura de tardor pels més petits

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Dept. Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


La lectura també és una activitat naturalista (1)

La pràctica del naturalisme científic, alerta! no confondre amb naturalisme artístic, ni amb naturisme filosòfic, comporta la dedicació e implicació dels naturalistes en activitats força diferents entre si, però totes estretament relacionades doncs formen un conjunt idestriable.

Hi ha, per una banda, les "activitats de camp" que són les més típiques de la pràctica naturalista, doncs aquest camp d'estudi coneixement, precisament tracta de conèixer la composició i funcionament de la natura. Aquesta part del treball naturalista, és la més coneguda de tothom i la més emocionant pels naturalistes, perquè és poden fer descobriments molt novedosos i sorprenents i perquè s'han de realitzar enmig de la natura, de vegades amb fred glacial o calor sufocant, però també en dies molt agradables. Aquesta tasca és imprescindible doncs la natura és "el terreny natural de joc" dels naturalistes, ja que les dades d'observació directa i les tasques d'interpretació, naturalistes, s'han d'anar a recollir "in situ" en determinats llocs del món, a certes hores del dia o de la nit i en determinades estacions de l'any.

També hi han altres activitats menys emocionants i rutinàries que són les abans anomenades "de gabinet" que són aquelles que s'han de realitzar sota cobert, en espais més o menys especialitzats, en els que hi ha alguns instruments propis de l'ofici i que en conjunt formen el "laboratori", on hem d'anar-hi quan necessitem identificar algun exemplar que ens resulta totalment desconegut o d'identificació dubtosa, al primer cop de vista, i volem assegurar-nos-hi de que realment és alló que creim que pot ser.

Altre vegades necessitem informació científica, per saber-ne més coses, sobre un exemplar determinat, que ens ajudin a completar o entendre el que hem pogut observar, directament, al camp i al laboratori, llavors hem d'anar a fer-hi consultes a un racó en el que hi ha alguns llibres especialitzats que formen la "biblioteca", cada vegada més, també acostuma a haver-hi un ordinador, connectat a
internet per a poder fer consultes en documents i llibres virtuals.

Altres vegades, llegir o consultar un llibre de natura, real o virtual, en condicions d'agradable relax, quan gaudim de temps de lleure i condicions confortables, pot ser una activitat cultural que ens aporti informació, indirecta, molt interessant que ens ajuda a ampliar els nostres coneixements teòrics sobre el tema, o ens ajuden a conèixer nous mètodes de treball, o ens ajuden a plantejar-nos noves preguntes que haurem de resoldre en la propera sortida al camp, però també és una forma molt cívica, intel·ligent i educativa de ocupar el nostre temps lliure d'ocupacions obligades.



Llibres de tardor per als més petits de la casa o de l'escola

En temps de tardor, pot ser és bona cosa, facilitar les ocasions per a que els nanos i nanes o els xiquets i xiquetes que dèiem, abans de la normalització lingüística, que estan al nostre càrrec com a pares, tutors o professor, puguin ampliar els seus coneixements sobre aquesta època de l'any, oferint-los-hi la possibilitat de tastar llibres apropiats que els ajudin a assolir els objectius esmentats d'una forma fàcil i agradable.


El libro del otoño


L'autora dels textos i del es il·lustracions és la popular i reconeguda escriptora i il·lustradora, alemanya, Rotraut Susanne BERNER .
Ed. ANAYA, col·lecció LIBROS-REGALO
Any d'edició: 2007
Edat: a partir dels 3 anys, fins els 7 anys
Pàgines: 16
Dimensions: 26 x 34 cm
ISBN: 978-84-667-6496-4

Amb aquest títol l'autora completa la sèrie sobre les quatre estacions (El llibre de l'hivern, el llibre de la primavera i El llibre de l'estiu). Manté les mateixes característiques que els llibres anteriors, però en aquest cas amb la tardor com a tema central. Les il · lustracions, a doble pàgina, estan plenes de personatges, detalls, situacions i escenaris, tots ells, relacionats amb aquesta estació de l'any. El fet de que no hi hagi cap text escrit facilita que tant prelectors com a primers lectors puguin gaudir de les múltiples històries representades gràficament, que a través dels molts dibuixos, va narrant el llibre.

Proposta d'activitats suggerides per l'editorial

- Abans d'obrir el llibre, llegirem el títol en veu alta i els mostrarem la il · lustració de la coberta. Els preguntarem què veuen, què en saben d'aquesta estació de l'any concreta, què li passa a la naturalesa (els arbres floreixen o se'ls cauen les fulles, els ocells emigren o comencen a incubar els seus ous, hi ha flors o fa molt fred ... ). També podem ensenyar-los la contracoberta i que observin detingudament els personatges que apareixen, després, els llegirem les explicacions que els acompanyen i els demanarem que pensin en com podria desenvolupar la història d'aquests individus.

- Mentre mirem el llibre, els ensenyarem cada doble pàgina i els animarem a que descriguin tot el que veuen. L'escenari, els personatges i les seves accions, els colors que predominen ... Després, els direm que es centrin en un protagonista en concret i que compten qui creuen que pot ser, què fa, per què, com va vestit ... Més tard, hauran de seguir a aquest personatge entre les pàgines del llibre i els preguntarem si apareix més vegades, què li ha passat durant la història, si s'ha trobat amb algun amic, si anava a un lloc concret ...

- En acabar el llibre, podem crear entre tots el nostre propi mural de l'estació corresponent, prenent com a exemple les il · lustracions de l'autora. Cada nen es dibuixarà a si mateix fent una cosa específica d'aquesta estació. Després, es retallaran els dibuixos i s'enganxaran a manera de collage sobre un fons confeccionat entre tots i inspirat en les cobertes dels llibres.

sábado, 24 de septiembre de 2011

Literatura de tardor pels mitjanets

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Dept. Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


La lectura també és una activitat naturalista (2)


Com ja hem comentat en anteriors ocasions, els naturalistes, a banda de passar-s'hi moltes hores immersos en el medi natural, observant atentament la natura, "en viu i en directe", suportant les incomoditats i gaudint de les emocions que proporcionen les experiències a l'aire lliure, també passen moltes hores en contacte amb els llibres, reals o virtuals, adquirint coneixements que no es poden adquirir fàcilment de l'observació directa de la natura, formant-se de manera confortable moda i informant-se de forma fàcil.

Avui presentem un llibre que pot servir de suport a les inquietuds naturalistes del nens, del seus pares o dels seus professors. Està dissenyat per a que sigui apte per a infants, d'edats compreses entre els 7 i els 10 anys, aquest interval cronològic està determinat pels fets de que hi han molts textos curts però que cal saber llegir i interpretar perquè en ells s'aborden temes, conceptes i aspectes d'una certa complexitat que cal poder assimilar. En termes escolars, podríem dir que és un llibre apte i molt recomanables per a escolars dels cicles inicial i mitjà de l'Educació primària.

Els coneixements que els hi poden aportar els continguts d'aquest llibre els pot ajudar força, a començar a entendre les característiques naturals i socials dels diferents períodes del cicle de l'any que els adults anomenen "estacions", en aquest cas particular, les relatives a la tardor.




El libro del otoño

Laurence OTTENHEIMER, textos.
Enri GALERON, il·lustracions

Editorial: ALTEA
Any d'edició: 1993
Dimensions: 11.0 x 17.0 cm.
Pàgines: 96
Encuadernació senzilla amb tapa tova
Edat: de 7 a 10 anys
ISBN 9788437255033

Contenidos:

Septiembre. Octubre. Noviembre. Diciembre.

El equinoccio de otoño. El cielo de otoño. El rocío y la escarcha. Las placas de hielo. La niebla.

La caída de las hojas. Las hojas del otoño. A ejemplo de los árboles dormidos. la edad de los árboles. la corteza de los árboles. Las semillas viajan.

Plantas mágicas: Las setas. Las setas comestibles. Las setas venenosas.

La caza. El camuflaje. Para observar a los animales. En los lagos. En la llanura. El ciervo. Aves de presa. Las bayas silvestres. La rata almizclera. El martín pescador. El viaje de las anguilas. Aves migratorias.

Las últimas flores del jardín. El caracol. El calendario de las hortalizas. Los frutos del otoño. Las manzanas. La sidra. Las uvas. La vendimia. El vino. Pequeño vocabulario del otoño.



Advertència per a navegants


Si el voleu comprar nou, no és massa fàcil de trobar a les llibreries ja que es tracta d'un bon llibre que ha tingut sempre força demanda i perquè l'última edició es va ver l'any 1993. Les cerques per internet poden ajudar a localitzar quina llibreria real s'ha d'anar o a quina llibreria virtual s'ha de demanar.
També hi ha la possibilitat de buscar-lo en llibreries de segona ma...

Però recordeu, també, que hi han biblioteques públiques i escolars que el tenen en els seus fons i que el cedeixen, gratuïtament, en prèstec.


viernes, 23 de septiembre de 2011

La nit dels ratpenats a la Mitjana

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Si els muricecs, ratpenats o ratapinyades no et fan por, ni fàstic, ni creus que són vampirs disposats a xuclar-te la sang al meno descuit i vols conèixe'ls de molt a prop, aquesta és una nit que no et pots perdre, de cap manera!



La nit dels ratpenats: La BatNight!

Dia: 24 de setembre

Hora: 18 A 22.30 h
Lloc: Centre d’Interpretació del parc de La Mitjana
Font: La Paeria


Cada any, durant l’estiu, s’organitzen a
tot Europa diverses activitats per tal de donar a conèixer, als ciutadans interessats, els ratpenats, en el que s’anomena la BatNight. Un any més, a Lleida repetim l’experiència, per això us invitem a passar un vespre al parc de la Mitjana i gaudir d’una àmplia oferta d’activitats relacionades amb el tema motiu de la concentració.

Cartell anunciador de La Nit dels Ratpenats, al parc de La Mitjana

Imatge. La Paeria

Programa:

18 a 21 h Taller de manualitats per als més petits
20 h Conferència: una ullada als ratpenats, les caixes niu per a ratpenats, com s’estudien
els ratpenats...

21.30 h Passejada nocturna a la Mitjana.
Observació de l’activitat dels ratpenats, ús de detectors d’ultrasons, espai d’alimentació i repòs, tècniques de
captura i estudi.
Es faran dos grups: un per famílies i un altre per adults.

22.30 h Cloenda


Aparell electrònic, especial, per a detectar a les fosques, on són els muricecs, convertint els seus ecos ultrasònics en sons audibles, per a la oïda humana.

Notes informatives:

- Cal portar una llanterna, calçat, roba adequada, i si voleu sopar, alguna cosa per menjar.

- No cal inscripció prèvia.

Arriba la tardor sense fer-hi remor

per Heracli ASTUDILLO POMBO. Dept. Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Comença, oficialment, l'estació de la tardor...
a tot l’hemisferi nord!

La tardor astronòmica

Els punts del començament i de l'acabament, oficial, d'aquesta estació, com els de les restants estacions en que es divideix l'any, es fa en funció d'uns determinats esdeveniments astronòmics que ja varen ser descoberts en la llunyana prehistòria: el Sol no neix, exactament, pel mateix lloc de l'horitzó tots els dies de l'any. La durada del dia i de la nit no es mantenen constants al llarg, hi ha temporades en les que el recorregut del sol és més curt i més baix que la resta de l'any, el que determina èpoques de dies curts amb nits llargues, però hi ha temporades en les que el recorregut del sol és més llarg i més alt que la resta de l'any, el que fa que hi hagi èpoques de dies llargs i nits curtes, però també hi ha temporades en les que el recorregut del sol i la seva alçada, son intermedis entre els de les altres dues temporades de l'any, fent que hi hagi dues èpoques en les que els dies i les nits tenen durades equivalents.

Reconstrucció gràfica de l'observatori astronòmic, prehistòric, de Stonehenge (UK) en la que s'ha representat la observació astronòmica, de la sortida del sol, el dia de solstici d'estiu i la funció dels diversos monòlits com a punts de mira i de referència, de diversos astres, en diferents èpoques de l'any
Imatge: http://www.portal-cifi.com/scifi/content/view/314/111/

En la prehistòria també es van fer notables descobriments al cel nocturn, adonant-se que hi havia estrelles fixes, es a dir que es veien totes les nits de l'any i d'altres estrelles que anaven apareixent i desapareixent al firmament nocturn, segons el pas de les diverses llunacions (mesos) i estacions climàtiques.
Les estrelles del primer tipus, degut a la seva visibilitat i moviment, les utilitzaven com a rellotge nocturn i les del segon com senyals recordatòries de que s'acostaven determinats fenòmens ciclics de tipus climàtics, meteorològic, hidrològic, vegetal o animal i que calia organitzar-se per a beneficiar-se o per no sortir perjudicats, a partir d'aqui van aparèixer, primer, els calendaris de recol·lecció, de caça i de pesca, posteriorment van aparèixer també els calendaris ramaders i agraris.

Esquema de l'hemisferi celest, nocturn, en el que s'han representat els moviments i les zones d'aparició de les dues menes d'estrelles, les de la zona polar o "fixes" i les restants o mòbils Imatge: http://www.astro.ugto.mx/LaLuz/conceptos_basicos_files/Esfera_celeste.htm


L'equinocci de tardor
es produeix, cada any, al voltant del dia 23 de setembre, aquest any 2011, al nostre país ho farà el dia 23 a les 9.04 h. Cal tenir en compte que en diferents països de l'Hemisferi Nord, els equinoccis poden tenir lloc en diferents dates i hores, degut a la divisió de l'Hemisferi en 24 fusos horaris, diferents, recordeu allò que deien els locutors de la Radio nacional en començar el seu butlletí de noticies: " Són las 10 de la noche, en Canarias una hora menos" i es que l'Espanya peninsular i les illes Canaries estan en fusos horaris, diferents.

Fenòmens fàcilment observables que succeïxen tots els dies d'equinocci:

- Durant el dia de l'equinoccis, la nit i el dia tenen exactament la mateixa durada en tot el món, excepte en els pols, el nom equinocci, derivat del llatí ("equi"= igual i "noctiun"= nit) amb el significat de que el dia dura el mateix que la nit.

- El punt de l'horitzó, on es produeix la sortida del sol, els dies de l'equinocci, correspon, exactament, amb l'Est geogràfic, fet que no passa la resta de dies de l'any. Aquest punt també se'l anomena de "Llevant" per indicar el "lloc per on es lleva el sol" o "Orient", nom deriva del llatí (oriore= nàixer) per indicar on "neix" el sol al començar el dia.
El punt de l'horitzó, on es produeix la posta del sol, els dies de l'equinocci, correspon, exactament, amb l'Oest geogràfic, fet que no passa la resta de dies de l'any. Aquest punt també se'l anomena de "Ponent" per indicar el "lloc per on es posa el sol" o "Occident", nom deriva del llatí ("occidere"= morir) per indicar on "mor" el sol a l'acabar el dia.

Tots els fenòmens esmentats es produeixen perquè en aquest dia de l'equinocci, l'eix de rotació terrestre es troba "ben dret" respecte del Sol, no està inclinat cap endarrere com a l'hivern, ni cap endavant com a l'estiu.
Imatge: http://albertmartinezbover.blogspot.com/2008/09/equinocci-de-tardor.html


La tardor climàtica


Els observadors del cel de les comunitats socials prehistòriques, ja es van adonar-hi de que existien altres canvis ambientals de tipus climàtic i meteorològic associats als canvis astronòmics. Desprès d'anys d'observacions van poder adonar-se'n que les temporades de dies llargs i nits curtes era quan feia més calor, plovia poc i es produïen fortes tempestes, mentre que les temporades de dies curts i nits llargues era quan feia més fred, plovia poc, de vegades gebrava, nevava i l'aigua es tornava glaç. En canvi en les temporades de dies i nits equivalents, no feia ni tanta calor ni tan de fred i era l'època de l'any en la que plovia més i alguns dies el vent bufava molt més fort.

També van adonar-se de que els cabals de les fonts i del cursos d'aigua i el nivell de rius, llacs, llacunes i aiguamolls variaven, poc o molt, segons les diferents temporades (estacions)

Però a més dels canvis astronòmics, climàtics, meteorològics i hidrològics, la gent de la prehistòria es va adonar que també es produïen canvis en el paisatge, en la vegetació, en la flora i en la fauna, del seu entorn, doncs es podien observar canvis molt evidents el la coloració de l'entorn, deguts a la presencia o absència, d'herba recobrint el sòl i de fulles recobrint les capçades, dels arbres i arbustos de fulla caduca.
També es produïen canvis en la composició de les comunitats animals, doncs determinades espècies, segon l'època de l'any, apareixien i d'altres desapareixien, unes misteriosament i les altres emigrant cap el nord en les temporades càlides o cap el sud en les temporades fredes.
A més, van observar que hi havia temporades en que les plantes fructificaven i maduraven i en les que els animals es multiplicaven i, aleshores, el menjar era més abundant i fàcil d'obtenir i en les altres passava tot el contrari i calia acumular quevures o emigrar a zones més favorables.

Grup de caçadors-recolectors, prehistòrics, emigrant, a la tardor cap el sud, a la recerca de territoris més favorables a llur supervivència
Image: http://quienmemandabaami.blogspot.com/2011/09/ejercicio-autoestima-y-depresion.html

Totes aquestes observacions i associacions les feien perquè tenien una necessitat vital d'organitzar les seves activitats en relació als cicles naturals, doncs eren societats que depenien totalment de la productivitat natural del territori i necessitaven conèixer els "signes i senyals de la natura" que els anunciaven les èpoques del bon i de mal temps, d'abundància o d'escassetat d'aliments silvestres. Quan, segles més tard, es van "inventar" la ramaderia i l'agricultura, la dependència de la natura encara va continuar sent molt gran i la gent era molt conscient d'aquesta dependència i relació vitals, amb l'entorn natural.


La tardor al Segrià



Si comparem la durada de les estacions astronòmiques i la de les estacions climàtiques ens adonarem que mentre les estacions astronòmiques venen a durar tres mesos, es dir, uns 90 dies, les estacions climàtiques poden durar força més o força menys, de tres mesos, segon la posició geogràfica del lloc considerat ja que aquest fet determina la climatologia associada.

Dibuix il·lustratiu, d'un text infantil, representant, molt sintèticament, un paisatge en condicions típicament tardorals

Imatge: http://blocs.xtec.cat/santsalvador/2008/09/22/arriva-la-tardor/

En el cas del Segrià, amb una posició dins d'una depressió, allunyada del mar i en terra baixa, li pertoca un clima de tipus mediterani, en la seva varietat continental i subvarietat semiàrida. La característica principal és el contrast tèrmic, tant entre el dia i la nit com entre l'estiu i l'hivern. L'oscil·lació tèrmica és elevada podent assolir els 40ºC. Els hiverns són extremadament freds, amb formació de boires, que poden durar dies seguits. Els estius, en canvi, són molt calorosos, de dia fa molta calor. Les precipitacions, de tot l'any són molt escasses i irregulars, amb un total anual de 400-500 l/m2.
Al Segrià per la seva situació geogràfica, les estacions climàtiques moderades, la de tardor i la de primavera, són molt més curtes que no pas les estacions extremades, de l'hivern i de l'estiu, de manera que amb prou feines arriben a durar dos mesos.
Climograma característic de la ciutat de Lleida, gràfic en el que es pot apreciar la distribució, mensual i estacional, de temperatures i precipitacions que determinen la "personalitat" de cadascuna de ls quatre estacions.



La tardor a La Mitjana

El color de la vegetació, a mesura que vagin baixant les temperatures mínimes nocturnes, anirà canviant, molt lentament però de forma ben visible, cap als matisos rogencs, groguencs o bruns...i quan arribin coincidint les primeres glaçades nocturnes - que aquets últims anys no es produeixen fins ben avançat el desembre o durant el gener-, es començaran a desprendre del arbres i arbustos i aniran recobrint el terra, de mica en mica i el vent les anirà esbarriant i escampant per tot arreu...però la capa de fullaraca que serà la catifa dels visitants també serà la flassada protectora sota la qual creixeran els micelis del fongs i es refugiaran els animalons més petits.
Les herbes anuals, s'aniran marcint i assecant, deixant l'herència de les seves llavors, a l'espera de la benevolència de la propera primavera...

Bosc de ribera, amb els típics colors tardorals, reflexat a les aigües lentes del Segre. Vista presa prop del cap de pont que des de la zona de Pardinyes travessa el riu i comunica amb la part de Granyana.
Imatge: Sara A.

Diverses menes d'arbustos acaben la maduració i mantenen els seu fruits a la vista, confiant en que a l'hivern, els ocells de tota mena i alguns mamífers, obligats per l'escassetat d'aliments d'origen animals se'ls mengin, distribuint les seve llavors amb els fems necessaris per ala futura germinació.

Les aus migratòries estivals, al iguals que fan els arbres, atenent el senyal de les temperatures nocturnes mínimes, aniran reunint-se per a formar estols que resulten una forma més segurs de viatjar i d'afrontar els atacs dels depredadors aeris i començaran a marxar, de mica en mica, cap a terres més càlides i acollidores.
Quasi al mateix temps que les aus estivals marxen, començaran a arribar-hi les aus migratòries hivernants, fugint de la mortal fredor als seus països originaris, del nord i centre d'Europa, doncs allà la tardor és molt més dura que aquí i la neu i el glaç fan molt difícil trobar-hi prou aliment.