martes, 29 de marzo de 2011

Introducció a l'anellament científic d'aus

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Si observar i estudiar, científicament, els ocells salvatges en el seu hàbitat natural, és allò que més t'agrada de fer-hi quan tens estones lliures i tens entre 13 i 70 anys, d'edat, potser aquesta proposta d'activitats ornitològiques et podria interessar:

Curs d'Introducció a l'anellament científic d'aus,

L’Ajuntament de Lleida, el Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-Sana i el Consorci d’Utxesa
, organitzen un curs d’introducció a l’anellament científic d’aus, a càrrec de Sergi Sales, ornitòleg i anellador expert.

Amb el següent calendari:

Divendres, 1 d’abril, de 17.30 a 20.30 Dissabte, 2 d’abril, de 8 a 18 h Dissabte, 3 d’abril, de 8 a 13 h

El curs és bàsicament pràctic, però també es durà a terme una part teòrica per aprendre els fonaments bàsics de l'anellament científic d'ocells. Els espais naturals on es durà a terme l'anellament són: l'estany d'Ivars i Vila-Sana, l'embassament d'Utxesa i el parc de la Mitjana de Lleida.

A qui s’adreça aquest curs?

A totes les persones interessades en la natura i sobretot a aquelles interessades en iniciar-se en el món de l’anellament científic d’aus, ja siguin estudiants, aficionats o professionals d’aquest camp.

Inscripcions: Les places són limitades.

Preu del curs: 25 €. La inscripció inclou el professorat i la documentació del curs. Els àpats aniran a càrrec de l’alumne.

Per tal de formalitzar la inscripció: Cal fer una preinscripció a través de l’aplicatiu que trobareu al web: http://sostenibilitat.paeria.cat/ i seguir les instruccions que es donen.

Us recordem que les inscripcions no seran vàlides fins que no s’hagi efectuat el pagament del curs.

Programa:

Divendres, 1 d’abril
Lloc: Centre d’Interpretació de la Mitjana de Lleida
Horari: 17.30 – 20.30 h. Sessió teòrica
Introducció a l’anellament Mètodes de trampeig i marcatge

Funcions de l’anellament Legislació

Situació a Europa i Catalunya


Dissabte, 2 d’abril Lloc: Estany d’Ivars i Vila-Sana
Horari: 8-13 h.
Anellament de passeriformes al canyissar .
Xarxes en zona arbrada. Horari: 13-14 h. Dinar Horari: 14 – 18 h. Sessió teòrica

Diumenge, 3 d’abril Lloc: Embassament d’Utxesa
Horari: 8-13 h. Anellament en canyissar

Material necessari per al curs: • Guia d’ocells (si en teniu) • Dinar per dissabte, esmorzar per dissabte i diumenge.


NOTA
. Els desplaçaments es faran amb cotxes particulars.


Regidoria de Medi Ambient i Horta http://sostenibilitat.paeria.cat/ infosostenible@paeria.cat Tel. 973 700 455 Fax: 973 700 459

Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-Sana http://www.estanyivarsvilasana.cat/ estany@plaurgell.cat Tel. 973 71 13 13

Consorci d’Utxesa http://www.torressegre.cat http://www.utxesa.com utxesa@utxesa.com Tel. 973 79 60 05 Mòb.660 612 61

lunes, 28 de marzo de 2011

La premsa diària local, se'n fa ressò, per primera vegada, de la decisió manifestada per la Paeria de la ciutat de Lleida, respecte a la voluntat de protegir la zona de La Mitjana i recull una proposta ecologista, per l'ús públic d'aquest espai semi-natural


El diari lleidatà La Mañana, el 13 de desembre de 1979, va publicar una noticia amb la que pretenia transmetre, a l'opinió pública ciutadana, la seva visió particular sobre l'estat d'una qüestió que, en aquells moments, començava ser coneguda i debatuda, en algun ambients minoritaris de la ciutat.
La noticia pretenia informar a la ciutadania sobre algunes idees i mesures proteccionistes de l'Ajuntament de Lleida i, també, recollia uns suggeriments
d'un grup ecologista, el Col·lectiu Natura, que proposava una zonificació i una forma d'aprofitament públic, per aquest espai del municipi.


Alguns comentaris fets "a toro pasado"... o "a missa dita"

Cal aclarir i precissar, als lectors actuals de la vella noticia "mañanera", que "el camping" que esmenta La Mañana i que vam proposar a l'ajuntament, els anomenats "ecologistes", no era ni un camping turístic, ni una zona d'acampada lliure, sinó un espai regulat i habilitat de forma apropiada per a complir una funció científica o educativa. En el primer cas, es proposava l'ús exclussiu per a estudiosos, autoritzats per l'ajuntament i proposats per alguna institució que se'n fes responsable i que estiguessin realitzant
alguna mena d'estudis científics de camp de forma intenssiva. En el segon cas, la proposta era per a muntar, de forma molt puntual i de molt curta durada, uns "campaments" d'iniciació naturalista, per a grups seleccionats d'escolars o d'adults recolzats per alguna institució educativa o ciutadana, amb una especial sensibilitat cap a la protecció de la natura i una motivació demostrada cap a l'observació científica de l'entorn natural que volguessin aprofundir el seu coneixement sobre les particularitats de les comunitats, la flora o la fauna d'aquesta zona que es volia protegir i regenerar.

domingo, 27 de marzo de 2011

El primer ajuntament democràtic de la ciutat de Lleida, acull la petició de preservar la zona de La Mitjana, formulada pels conservacionistes locals i comença a donar passos per a fer efectiva la seva protecció.

Per primera vegada, es fa pública la voluntad de La Paeria de Lleida, de protegir una zona humida semi-natural, del municipi que conserva les últimes restes de paisatge forestal de ribera presents en el municipi i que es troba en risc imminent de desaparició per degradació i destrucció, degut a les múltiples pressions extractives i especulatives que exploten el ric i valuós patrimoni natural, biològic, hidrològic, geològic i ecolìgic que s'hi conserva, malgrat l'estat de considerable degradació en que es troba aquest espai residual.

jueves, 24 de marzo de 2011

Situació geogràfica de La Mitjana de Lleida (2)

Situar o localitzar, geogràficament, qualsevol punt del territori

Geogràficament
o, dient-ho més concretament, topogràficament ja fa més de tres segles que disposem d'un sistema ortogonal de coordenades geogràfiques, format pel conjunt dels meridians i dels paral·lels terrestres. Aquest sistema ens permet situar, amb molta precissió, qualsevol punt de la superficie terrestre, expressant la seva posició o situació geogràfica, per mitjà d'un parell de paràmetres geogràfics, anomenats latitud i longitud del lloc, consistents en una combinació de dues xifres, expressades en graus, minuts i segons sexagesimals. Aquestes xifres representen la posició geogràfica del lloc, com el punt de la intersecció del meridià i del paral·lel locals del punt triat.
La distància perpendicular des del punt al paral·lel zero (L'Equador) és l'anomenada Latitud del lloc, la qual pot ser Nord o Sud, segons que l'Hemisferi en que estigui el punt, estigui per sobre o per sota de l'Equador, mentre que la distància perpendicular des del punt al meridià zero (o de Greenwich) és l'anomenada Longitud del lloc, la qual pot ser Est o Oest, segons l'Hemisferi en que estigui el punt, estigui a la dreta o a l'esquerra del meridià de Greenwich.

Els mapes topogràfics, han estat confeccionats, respectant el sistema internacional de coordenades terrestres, però en alguns casos, el meridià internacional de referència va estar substituït pel meridià "nacionals" de referència. En els mapes de l'època imperialista i de l'època franquista, tots els mapes topogràfics oficials espanyols, expressaven les longituds dels punts del territori espanyol, usant com a meridià zero o de referència, el meridià de Madrid. Aquest és un aspecte a tenir en compte, quan es fan servir, a la vegada, mapes topogràfics editats en èpoques diverses, doncs ens podem trobar amb la paradoxa de que un punt determinat del territori, semblarà tenir dues longituds diferents.
En els marges esquerre i dret del mapa topogràfic, trobareu unes xifres en graus, minuts i segons sexagesimals, regularment distribuïdes, que indiquen les latituds dels corresponents paral·lels, mentre que en els marges superior e inferior, les xifres representen longituds.
Per tant si tenim que situar un punt intermedi sobre el mapa topogràfic, una tasca que resulta molt freqüent en feines de cartografia de determinades dades, obtingudes en treballs de camp, s'haurà de deduir la seva posició absoluta a partir de la seva posició relativa, respecte de posició de les dues coordenades més properes (el meridià immediatament anterior o posterior i el paral·lel immediatament superior o inferior), fent-hi la conversió, corresponent, transformant els mil·limetres de separació, en graus, minuts i segons sexagesimals.
Lògicament, la precisió de la operació de situar un punt geogràfic, sobre un mapa, dependrà de l'escala, de representació geogràfica, del mapa utilitzat, a major escala (E > 1/50.000) major desproporció entre la realitat i la seva representació gràfica i, per tant, major imprecisió en els intents de localització o de situació... i viceversa, a menor escala, menor desproporció i, per tant, major precisió (E < 1/25.000)


El sistrema UTM

Hi ha un sistema de situació geogràfica, molt més modern, però que resulta menys conegut i menys aplicat que el sistema clàssic, és l'anomenat sistema UTM . Els mapes topogràfics, espanyols i catalans, més moderns, incorporen els dos sistemes de coordenades de situació geogràfica, de manera que, en funció dels objectius, es pot optar per un o altre sistema de referència.

Imatge d'un fragment del mapa topogràfic militar (L, 32-15 /388) a escala 1/50.000, publicat el 1991, amb actualització de dades del 1989, on es veu representada una zona del Segrià, que inclou a La Mitjana de Lleida.
Es poden veure, en el marge superior, dues menes
xifres que fan referència a la longitud geogràfica, les més abundants, que coincideixen amb la les línies de la quadrícula, sobreposada al mapa, corresponen al sistema modern de situació geogràfica, el sistema UTM i les altres, més escasses expressades en minuts i que coincideixen amb un petit traç, corresponen al sistema de situació tradicional, per mitjà dels meridians geogràfics.

Imatge d'un fragment del mapa topogràfic nacional (Bell-lloc d'Urgell, 388-II/64-29) a escala 1/25.000, publicat el 1991, realitzat a partir d'una fotografia aèria feta el 1985, on es veu representada una zona del Segrià, que inclou una part de La Mitjana de Lleida i també, aigües amunt del Segre, les mitjanes d'Alcoletge-Corbins.
En aquest cas, tant en el marge superior, com en el lateral esquerre es poden veure, de forma semblant a la del cas anterior, les xifres corresponents al doble sistema de referència (convencional i UTM), per a poder situar geogràficament, qualsevol punt del territori cartografiat.

Reptes topogràfics:

1- Us atreviríeu a calcular la latitud màxima i mínima i la longitd míma i màxima de la part de La Mitjana que aquí es veu sencera, és l'anomenada "mitjana central"?

Utilitzant les xifres distribuïdes, regularment, en la part lateral i superior del tros de mapa escanejat...
Així aconseguireu situar, geogràficament, un petit rectangle territorial que delimitaria eixa part del territori del parc municipal de La Mitjana

2- Si aquesta proposta d'activitat us pot semblar massa feixuga, per a les vostres competències geogràfiques actuals, podeu intentar situar-hi, geogràficament, el punt central de "La Bassa Gran" que és la zona de color blau, més gran i de contorns més rrodonits


La situació geogràfica de La Mitjana, amb l'ajuda dels nous mitjans tecnològics

En l'actualitat disposem nous mitjans tecnològics, disponibles a la xarxa web d'Internet, amb l'ajuda dels quals i amb una mica de pràctica, resulta poc dificultós o força senzill, situar punts sobre qualsevol país, continent o oceà, els més populars són Google Maps i Google Earth .

Si voleu aterrar, sense cap "maldecap", d'una forma totalment automàtica, directament, a sobre d'una representació fotogràfica del territori del parc de la Mitjana de Lleida, podeu fer-ho, obrint el programa Google Maps , enganxant-hi, tot seguit, a la finestreta de la capçalera, en la que diu: "Buscar en Map" , la següent referència geogràfica, expresada numèricament amb aquesta fòrmula: 41.62651,0.648537 que, prèviament, haureu d'haver copiat sense cap error, millor si ho feu automàticament, usant els controls de teclat corresponents (Control c).

3- Podríeu dir a quin punt del territori municipal o del parc de La Mitjana, correspon aquesta fòrmula de situació geogràfica?



Si accedim al buscador global de Google Earth, i aterrem a sobre de la representació fotogràfica del territori del parc de la Mitjana de Lleida, i desplaçeu "la maneta" del cursos del "ratolí" per la imatge, aniran apareixen unes combinacions de 3 xifres que indiquen, automàticament, els 3 paràmetres geogràfics, latitud, longitud i altitud, que permeten coneixer de situació topogràfica dels diferents punts del terrirori.
Així, s
egons aquest programa, podem saber que la posició geogràfica del centre geomètric, aproximat, de tot el territori inclós dins dels límits del parc de la Mitjana, vindria donat per les següents coordenades:

Latitud: 41º 37´35" N
Longitud 0º 38,54´ 44" E

Altitud: 148 m snm
(nivell mitjà del mar)


4- Si voleu, amb el programa Google Earth que es pot descarregar d'internet gratuitament, podreu arribar conèixer, amb una gran precisió, la situació geogràfica de diversos llocs representatius del parc i del seu entorn més proper, com podrien ser, per exemple:
- la situació dels diversos punts d'entrada i sortida del parc municipal
- la situació dels diversos ponts: passarel·les, passeres i pontets
- la situació de l'estany de la zona de lleure
- la situació dels edificis del centre d'interpretació ambiental
-
la situació dels pous de la Santmiquel
- etc.





Amb tots aquests coneixements que si s'apliquen de forma adient, podeu millorar el vostre coneixement del medi natural i social, si voleu, també, podreu obtenir-ne informació que pot resultar molt útil per aconseguir diversió
de forma sana i barata, organitzar activitats físiques, afavorir les formes lúdiques i actives de practicar la socialització i el civisme, etc., en els diversos espais, autoritzats per a l'ús públic, del parc municipal de La MItjana.

Posteriorment, si voleu, amb la informació geogràfica enregistrada que correspon als punts suggerits, del territori, o altres que hagueu decidit vosaltres, podreu organitzar alguna activitat lúdica en el medi natural (ALMN), que podria ser en la modalitat que trieu.
De tipus totalment lúdic, com una típica CACERA o RECERCA DEL TRESOR, dissenyada per a practicar i millorar la capacitat d'orientació geogràfica, d'una forma molt divertida i riallera.
De tipus físic-cognitiu-recreatiu, en funció de la longitud del recorregut (distància) i del temps total disponible (velocitat), es adir, una prova competitiva entre equips cooperatius, del tipus anomenat GIMCANA o similar, que és un tipus de joc que ben organitzat i controlat pot resultar molt divertit i alhora molt instructiu i educatiu, també és molt versàtil, ja que pot ser adaptada a molt diverses finalitats: poden ser absolutament esportives, totalment recreatives, purament intel·lectuals, o mixtes, combinant dosis diverses de cada modalitat, en funció del gust o objectius dels organitzadors o en funció de les necessitats del participants: gincanes educatives

Les activitats lúdicco-educatives, poden adaptar-se a moltes franges d'edat i de capacitat física o intel·lectual, des d'equips molt homogenis, amb un alt grau de segregació o selecció, en funció d'edats o capacitats dels components, a grups molt heterogenis amb un alt grau de integració o aleatorietat que incloguin membres de diverses edats, o amb alguna discapacitat física o mental, etc.
Segons l'estació i climatologia del moment, permeten la utilització de diversos sistemes de progressió, en el medi terrestre o aquàtic...

Si decidiu portar a la pràctica aquesta idea, previament caldrà dissenyar el traçat d'un itinerari o circuit que sobre el terreny haurà de seguir una ruta, sobre la que s'hauran de situar diverses estacions, parades o controls en els que realitzar-hi determinats Jocs de pistes, per anar-los a realitzar.

Si el nombre de participants, a la prova, és prou nombrós (més de 20),com per interferir les normals activitats que es desenvolupen habitualment en aquest parc públic municipal, aleshores, caldrà demanar autorització a l'Ajuntament, almenys, amb un parell de mesos d'antelació.

Més endavant, el dia que s'hagi de realitzar la prova, amb pru temps per a fer-ho amb cura i tranquil·litat, caldrà equipar els punts de l'itinerari que ho requereixin, amb la senyalització apropiada i els diversos punts de control o d'activitat especifica, amb el material i el personal necessaris per a que tot rutlli com és necessari.

Per a la realització completa d'aquest tipus d'activitats, al menys, caldrà disposar de tot un matí o una tarda sencera, "lliures d'activitat acadèmica" o en "jornada festiva", per a poder anar-hi muntar, realitzar i recollir al parc de La Mitjana, tot el necessari per a jugar "A la Recerca dels Tresors de la Mitjana" o a realitzar "la TransMitjana" ... o de la forma com vosaltres li vulgueu anomenar.

L'última activitat, haurà de consistir en la participació de tots els assistents capacitats, en la recerca i recollida de tot tipus de deixalles, resultants de l'activitat en la que han participat, i la seva concentració en el recipients i llocs habilitats, per l'Ajuntament, amb aquesta finalitat.


Una altra modalitat
del clàssic joc de "A la recerca del tresor", més moderna i altament tecnològica: el "Geocaching"

Amb les posicions dels punts, també es podria dissenyar una ruta de "Geocaching", que és un tipus d'activitat que resulta força més complexa degut al tipus d'instruments utilitzats i de les normes o procediment de joc: els receptors GPS per a desplaçaments a peu o els GPS mixtes. Per tant, es tracta d'una activitat que, solament, resulta apta i recomanable per a jugadors d'una certa edat (e > 12 anys) o per a grups mixtes, constituïts i liderats per adults o joves, amb mainada. Amb el requisit de que han d'estar dotats amb receptors GPS "pedestres o mixtes" que siguin de funcionament no massa complicat.


Anotació final


És molt important que els organitzador i tots els participants en el joc, tinguin molt present, alhora de dissenyar-lo, organitzar-lo, controlar-lo o realitzar-lo que el lloc de desenvolupament, te unes característiques molt particulars que el fan un espai de joc, d'ús molt especial i delicat.

E
s tracta d'un parc públic i d'un espai natural protegit, per tant han de tenir cura de que el traçat de l'itinerari i el desenvolupament de totes les activitats, en qualsevol lloc i en tot moment, hauran de ser absolutament respectuosos amb la integritat de les condicions ambientals, siguen aquestes els equipaments i serveis públics, les normes d'utilització del medi o els drets dels altres ciutadans que estiguin compartint el medi que serveix d'escenari de joc.




Literatura de primavera pels mitjanets

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Dept. Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


La lectura també és una activitat naturalista (2)

Com ja hem comentat en anteriors ocasions, els naturalistes, a banda de passar-s'hi moltes hores immersos en el medi natural, observant atentament la natura, "en viu i en directe", suportant les incomoditats i gaudint de les emocions que proporcionen les experiències a l'aire lliure, també passen moltes hores en contacte amb els llibres, reals o virtuals, adquirint coneixements que no es poden adquirir fàcilment de l'observació directa de la natura, formant-se de manera confortable moda i informant-se de forma fàcil.

Avui presentem un llibre que pot servir de suport a les inquietuds naturalistes del nens, del seus pares o dels seus professors. Està dissenyat per a que sigui apte per a infants, d'edats compreses entre els 7 i els 10 anys, aquest interval cronològic està determinat pels fets de que hi han molts textos curts però que cal saber llegir i interpretar perquè en ells s'aborden temes, conceptes i aspectes d'una certa complexitat que cal poder assimilar. En termes escolars, podríem dir que és un llibre apte i molt recomanables per a escolars dels cicles inicial i mitjà de l'Educació primària.

Els coneixements que els hi poden aportar els continguts generals i específics d'aquest llibre especialitzat, els pot ajudar força, a començar a entendre les característiques naturals i socials dels diferents períodes del cicle de l'any que els adults anomenen "estacions", en aquest cas particular, les relatives a la primavera.

El libro de la primavera

Laurence OTTENHEIMER, textos
Georges LEMOINE, il·lustracions
Editorial: ALTEA, col·lecció Mascota información
Any d'edició: 1993
Dimensions: 11.0 x 18.0 cm.
Pàgines: 96
Encuadernació senzilla amb tapa tova
Edat: de 7 a 10 anys
ISBN 9788437255071

Contenidos:


Marzo. Abril. Mayo. Junio.

Cielo de primavera. Caparrones de primavera. Las nubes.

Los brotes nuevos. Los árboles en flor.

El mirlo y la lombriz. Los pájaros cantores. El galanteo de los pájaros. Los nidos. Los huevos. La pollada.

Flores tempranas. Plantas acuáticas. El renacuajo se convierte en rana. Las ranas.

La polinización. Las abejas.

La siembra de primavera. La germinación. La vida de las flores. Las malas hierbas del jardín. Calendario de hortalizas.

Las hormigas y los pulgones. Los escarabajos. La oruga se convierte en mariposa. Las mariposas diurnas. Las mariposas nocturnas.

De la flor al fruto. Frutos de primavera.

Las crías de los animales.

Los prados.

Pequeño vocabulario del primavera.


Advertència a navegants

Si el voleu comprar nou, no és massa fàcil de trobar, a les llibreries, ja que es tracta d'un bon llibre que ha tingut, sempre, força demanda i perquè l'última edició es va fer l'any 1993. Les cerques per internet us poden ajudar a localitzar a quina llibreria real, s'ha d'anar-hi o a quina llibreria virtual, s'ha de demanar.
També hi ha la possibilitat de buscar-lo en llibreries de segona ma...

Però recordeu, també, que hi han biblioteques públiques i escolars que el tenen en els seus fons i que el cedeixen, gratuïtament, en prèstec.

Conèixer i reconèixer els origens de La Mitjana

per Heracli ASTUDILLO PMBO, DMACS, UdL


L’espai de La Mitjana de Lleida, és un component geogràfic, natural o artificial?


Cap a finals dels anys vuitanta, en un clima de redefinició, recuperació, revaloració, recalificació i reutilització d'espais i recursos municipals, es va encetar una controvèrsia entre geògrafs, urbanistes enginyers, naturalistes i historiadors, pertanyents a "la intel•lectualitat" de la ciutat de Lleida i vinculats amb diverses institucions, organismes i entitats locals, tals com la universitat, les administracions públiques, algunes empreses hidroelèctriques i algunes entitats culturals, sobre el tema de si l’origen de la zona de La Mitjana de Lleida era totalment natural o artificial, amb defensors i detractors d’ambdues hipòtesis que les formulaven com a propostes totalment antagòniques o incompatibles. En aquest ambient, jo, com a científic especialitzat en ecologia i bon coneixedor d’aquest espai natural per haver fet el seu estudi i seguiment durant els últims 12 anys, sempre m’havia manifestat com a defensor d’una hipòtesi de síntesi o multicausal, defensant els orígens mixtes de La Mitjana moderna. Per això quan els responsables de la revista de l’Ateneu Popular de Ponent, em va convidar a escriure un article pera el nº 103 de la revista Ressò de Ponent, un monogràfic dedicat a divulgar diverses visions especialitzades, sobre l’aigua i els rius lleidatans, jo vaig voler posar per escrit, el que mesos abans, havia estat exposant de paraula, en diverses trobades i reunions de temàtica semblant.
Intentant reflexar i sintetitzar les conclusions finals, en el seu títol, el meu article, el vaig intitular: “El Segre, La Canadenca i La Mitjana”.

L’article partia de buscar la resposta a dues qüestions que per a conduir la recerca i trobar la solució, des del meu punt de vista eren cabdals:

1- A principis del segle XX, abans de la construcció de l’assut de “Les Comportes”, per part de la Canadenca, hi havia o no hi havia, mitjanes en la mateixa zona del riu Segre ?
2- Una infraestructura hidràulica fluvial, com és un petit assut, com pot arribar a modificar les condicions naturals i socials, d’una zona geogràfica immediata, situada aigües amunt?

Tot això es posa de manifest i s’argumenta, degudament, al llarg de l’article original que hi mostrem íntegrament, a continuació.

Referència d'aquest article:
Astudillo Pombo, H. 1992. "El Segre, la Canadenca i la Mitjana", Ressò de Ponent, 103. Lleida. Ateneu Popular de ponent. (49-53)








































miércoles, 23 de marzo de 2011

Plànol del parc municipal de La Mitjana

Delimitant zones per a gestionar, amb més encert, els usos d'un espai públic

L'espai del parc municipal de La Mitjana, en el seu dia, va estar estudiat, definit, qualificat i delimitat, en diverses subunitats territorials, per especialistes en gestió mediambiental, tenint en compte una sèrie, força complexa, d'aspectes territorials caracteritzadors, més o menys objectius, seguint un seguit de protocols i criteris tècnics. Tot aquest procés tècnic es va fer amb la finalitat d'aconseguir la forma de gestió pública més eficaç possible, en termes econòmics, socials i naturals.

Els aspectes tècnics, específics, que acostumen a ser tinguts en consideració, pels especialistes en gestió patrimonial i mediambiental, responsables dels estudis tècnics, alhora de plantejar un projecte o/i un programa d'ús i gestió pública d'un espai natural, son els següents:
- les seves característiques mediambientals, reals i potencials, en funció de les seves condicions geogràfiques, físiques i socials,
- el valor científic, educatiu o emblemàtic del patrimoni natural que hi és present i el consegüent interès de protecció, conservació i/o regeneració,
- l'estat de conservació o de degradació del paisatge i del patrimoni natural,
- les despeses necessàries en tasques de restauració i regeneració i les de tancament i vigilància
- les dificultats de control i d'intervenció sobre les activitats inapropiades dels visitants vàndals,
- les prioritats socials i els compromisos polítics, que determinen els equilibris consensuats entre objectius d'ús social del medi i els objectius de conservació del patrimoni natural,
- etc.

Plànol del parc municipal de La Mitjana i del seu entorn més proper, realitzat per J.M. Cazares i publicat per La Paeria de Lleida.
Document sense data de publicació, possiblement, va ser editat entre el 1995 i el 2005.

Observant aquesta imatge, una persona que sigui observadora i que conegui, més o menys be, la zona del parc i els seus encontorns, de seguida, se'n adonarà de que "hi ha algunes coses que no quadren...".

En aquesta representació de com era la realitat, alguns anys
endarrere, hom hi trobarà a faltar alguns elements urbans importants... i descobrirà que d'altres equipaments, en l'actualitat, ocupen una posició que és diferent, a la representada en aquest plànol.

Ep!
Coneixes prou be aquesta part del terme municipal de la ciutat de Lleida?
Ets bon/a observador/a?
Ets capaç de descobrir les diferències entre el ara i el ahir, a primer cop d'ull?
T'apuntes al joc...?

La primavera (2)

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Observant el moviment dls astres, es va poder descobrir l'existència de diversos cicles anuals


Quins eren, i encara són, els fets naturals, de caire astronòmic, observables a l’hemisferi nord,
que permeten establir la distribució temporal de l'any, en quatre estacions cronològiques, climàtiques i meteorològiques, d'una gran regularitat?

Si es mesura la durada absoluta o relativa del dia i/o de la nit, al llarg de tots els dies/nits de l’any, amb algun sistema de mesura, prou precís i apropiat... i des de fa
molts milers d'anys existeixen, molt diversos tipus d'aparells de mesura del pas del temps, als que anomenem rellotges .
Quan es comparen els resultat de les mesures de la durada de tots el dies/nits d’un mateix any, hom pot descobrir fàcilment que les durades del dia i de la nit, van canviant contínuament i, observant amb atenció, es poden identificar unes “pautes de canvi” o unes “tendències de sentit de canvi” i també que, entre tots els dies de l'any, hi ha quatre dates que resulten “dates clau”, perquè en aquests dies és quan es produeixen uns fets que resulten “anormals” o “irregulars”, en relació al normal o regular desenvolupament del procés de canvis diaris, relacionats amb la durada relativa dia/nit o relatius al sentit del canvi de tendència evolutiva de la durada relativa.

Representació dels egistres de les observacions de la durada i de les trajectòries solars aparents, en els quatre dies clau.
Imatge
:
http://www.xtec.cat/~maleman1/rellotge_de_Sol_eduard/Moviment_del_Sol2.JPG

Comparades les observacions anyals, relatives a diversos anys, ja siguin aquests consecutius o separats, les observacions es mantenen, més o menys, inalterables, es a dir, tots els anys passa el mateix i en els mateixos dies.

Però què tenen de particular aquest quatre dies de l’any per a que se'ls consideri i resultin "dies clau"?

Les conclusions a les que van arribar en l'antiguitat, els astròlegs antics, van ser les següents:


- Tots els anys, hi ha quatre "dies clau" que són unes molt importants dates de referència temporal, per a l’organització social, degut a la seva vital transcendència per a la vida humana. Aquests quatre dies clau, són el 21-22 de març, el 21-22 de juny, el 21-22 de setembre i el 21-22 de desembre.

2ª- el 21-22 de març i el 21-22 de setembre, són dues dates clau perquè, són els dos
únic dies, de tot l’any, en que el dia i la nit, tenen exactament la mateixa durada. A aquests dos dies se'ls va anomenar "dies d'equinocci", l'EQUINOCCI DE PRIMAVERA I DE TARDOR, repectivament.

Figura: trajectòria solar aparent, en els dies de l'equinocci, per a un observador, d'un lloc situat a una latitud de 50º N
http://relojesdesol.info/node/1149

3ª- el 21-22 de juny, és una data clau perquè, la durada del dia és la més gran de tot l’any, però... a partir d’aquest moment, la durada dels dies successius es comença a escurçar, lentament i progressivament i la de la nit a allargar, proporcionalment. Aquest dia se'l va anomenar dia del SOLSTICI D'ESTIU

4ª- el 21-22 de desembre, és una data clau perquè, la durada del dia és la més curta de tot l’any, però... a
partir d’aquest moment, la durada dels dies es comença a allargar, lentament i progressivament i la de la nit a escurçar, proporcionalment. Aquest dia se'l va anomenar dia del SOLSTICI D'HIVERN

Figura:
trajectòries solars aparents, en els dos dies del solstici, d'hivern i d'estiu, per a un observador, d'un lloc situat a una latitud de 50º N.
http://relojesdesol.info/node/1149


I... si voleu comprovar si "la teoria" es certa, per vosaltres mateixos/es
podeu fer observacions directes d'alguns dels fenòmens esmentats, com per exemple si el Sol sempre surt pel mateix lloc de l'horitzó o si segueix alguna pauta de moviment concreta entre el moment de la sortida i el de la posta...

Variació del punt, de l'horitzó, per on surt el Sol en diferents èpoques de l'any.De dalt cap baix:

1-En començar la primavera
2-A meitat de la
primavera
3- En començar l'estiu
4- A meitat de l'
estiu
5- En començar la tardor
6- A meitat de la
tardor
7- En començar l'hivern
8- A meitat de l'
hivern

Imatge:
http://www.educ.ar/educar/movimiento-aparente-de-los-astros.html


Avui en dia, disposem de bases de dades, confegides a partir dels resultats obtinguts per altres observadors astronòmics solars, dades que vosaltres podeu "reutilitzar" per tal d'estalviar-vos maldecaps considerables, de tipus experiencial (inconvenients d'horaris i condicions climatològiques) i experimental (saber allò què és necessari, observar, descobrir o demostrar , conèixer l'ús d'aparells i poder disposar d'ells, responsabilitzar-se de fer-hi enregistraments precisos, etc.).

Es tracta d’un instrument de consulta molt exacte, fiable i fàcil d’interpretar, són les anomenades
taules astronòmiques solars o relació diària dels horaris naturals de sortida i posta del Sol.
Amb la seva consulta podreu saber amb una precisió extraordinària, l'hora de la sortida i de la posta del Sol, en qualsevol dia, de qualsevol mes, i per tant saber-ne la durada exacta de cada dia i/o nit de l’any, però aquestes taules horàries, estan elaborades tenint com a referència geogràfica d'una sèrie de capitals de província, espanyoles.

Aquestes taules astronòmiques solars ens informen de les hores exactes de la sortida i de la posta del Sol, de tots els dies de l’any. Com que aquest fenomen depèn de la posició geogràfica del lloc (latitud i longitud) si no voleu haver de matinar molt per a cronometrar el moment en que el cel es comença fer clar i al vespres esperar a que es faci fosc o/i si us voleu estalviar temps fent-ne càlculs, no massa complicat, i voleu anar directament al "gra", llavors podeu agafar les dades corresponents a la capital de província més propera a la vostra localitat.

Si voleu conèixer els horaris de sortida i de posta de Sol, de l'any 2011, a la ciutat de Lleida, taula elaborada per l'Instituto Astronómico Nacional de l'Instituto Geográfico Nacional, clique aquí
Però presteu molta atenció, perquè hi ha alguns dies, en que hi ha errors, evidents, en els horaris de la sortida i o de la posta del sol!!!!!!!!!!!!!

... I si encara un queden curiositat xafardera, interès científic, ganes de fer càlculs o voleu demostrar lo llest@s que sou, intenteu resoldre aquests "problemillas":

- On acostuma a sortir el sol, tots el dies de l'any, més d'hora: a Barcelona o a Lleida?
- Perquè?
- Demostra-ho!

- On acostuma a sortir el sol, tots el dies de l'any, més d'hora, en les ciutats de la costa mediterrània o en les de l'atlàntica?
- Perquè?
- Demostra-ho!

- Qui té els dies més llargs, les ciutats del litoral andalús o les del litoral cantàbric?
- Perquè?
- Demostra-ho!

Si voleu resoldre aquestes qúestions haureu de conèixer els horaris de sortides i postes del sol en diverses capitals de província, espanyoles.

Podeu consultar la Taula elaborada per l'Instituto Astronómico Nacional de l'Instituto Geográfico Nacional, clique aquí

Però presteu molta atenció, perquè hi ha alguns dies, en que hi ha errors, evidents, en els horaris de la sortida i o de la posta del sol!!!!!!!!!!!!!

Activitats pràctiques d'astronomia solar

per Heracli ASTUDILLO POMBO, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida


Algunes observacions solars, d’astronomia diürna, interessants

Dir que tota forma de vida, inclosa la vida humana, és totalment depenent
del Sol, no és cap novetat, tothom ho sap, encara que sovint no ho recordi ni sàpiga com exerceix les seves influències benèfiques sobre el món vivent. A entendre això ens poden ajudar la ciència de l'Astronomia i la ciència de l'Ecologia, començarem amb una mica d'Astronomia solar aplicada.


Si volguéssiu disposar de més detalls sobre el "moviment aparent" del sol, per sobre l’horitzó, i la seva relació amb la durada relativa o absoluta del dia, també podríeu fer-ne altres observacions astronòmiques complementàries que resulten una mica més complexes però no gaire i que us aportarien algunes dades noves molt interessants i que us ajudarien a prendre consciència de les posicions característiques del Sol, al firmament, al llarg de l’any i d’altres que us confirmarien el que ja sabeu sobre les variacions de durada diürna i nocturna al llarg del diversos mesos i estacions de l’any.

Representació personificada, tradicional,del Sol, com a símbol de prosperitat i de tota mena d'influències positives sobre la vida humana, amb aspecte de cara humana, riallera, vital, sanguínia i ben alimentada, segurament, fent referència a la seva influencia directa sobre l'agricultura i indirecta sobre la ramaderia, les dues fonts d'aliments més comuns i tradicionals.
Imatge:
https://picasaweb.google.com/miracontes/SolSolet#

Si voleu fer-ne observacions astronòmiques solars o diürnes, de la mena que us proposarem i/o d'altres de semblants, a l’Institut de Ciències de l’Educació, de la Universitat de les Illes Balears, trobareu molta informació i inspiració per a fer-hi els senzills dissenys observacionals que són necessaris per a obtenir resultats mínimament fiables.


Les observacions astronòmiques solars, complementàries, podrien consistir en: 


1- Realitzar, setmanalment o quinzenalment, per equips, des d'algun punt elevat del territori, l’observació dels punts de la sortida (més o menys pròxim a l'Est) i de la posta (més o menys pròxim a l'Oest) de sol, just per la línia de l’horitzó. Caldrà anotar els angles visuals corresponents, prenent el punt Sud com a punt de referència (0º), anotant l’hora exacta d'aparició o desaparició del disc solar, per la ratlla de l'horitzó.

Aquestes dues observacions es faran, sobre tot, amb l'objectiu de d'adonar-se'n de la necessitat d'unes pautes concretes i compartides d'observació, de la importància de la precisió en la presa de dades,
del valor de l'acumulació de dades per a poder fer interpretacions útils i també de la subjectivitat o objectivitats de les interpretacions en funció de coneixements teòrics ben o mal fonamentats.


Al final d'aquest estudi, realitzat de forma continua o en 4 períodes discontinus propers o centrats sobre els dos equinoccis i els dos solsticis, hom hauria de poder situar, amb força precisió, , els dos punts d’entrada i de sortida del sol al firmament, per la línia de l’horitzó, assenyalant els punts d’inici i de final del trànsit solar diürn sobre el firmament local.
Amb el conjunt d'aquestes observacions i dels seus enregistraments, podríeu determinar la posició, local, de dos punts de referència geogràfica tradicionals, els de “Llevant” i de "Ponent" que us indicaran, més o menys aproximadament,
respectivament, la situació de l’Est geogràfic, lloc de l'Orto solar, també anomenat Orient i també la situació de l’Oest geogràfic, de l’Ocàs solar també anomenat
Occident.

Si a més a més de poder 
arribar marcar amb exactitud, sobre l'horitzó, la posició dels punts de sortida i posta de sol, haguéssiu mesurat l’amplada de l’arc horitzontal del recorregut diari solar, en graus sexagesimals, determinat per la separació entre les dues visuals, corresponents als punts de sortida (d'orto) i de posta (d'ocàs) de sol, si comparéssiu el resultat cada quatre setmanes... o sia cada mes, podriu descobrir algunes propietats molt interessants sobre el recorregut diürn del sol, segons els mesos i estacions de l'any.

Representació gràfica dels resultats de l'observació sobre la variació del punt de l'horitzó, per on surt el Sol, en diferents èpoques de l'any: 

De dalt cap baix:1- En començar la primavera
2- A meitat de la
primavera
3- En començar l'estiu
4- A meitat de l'
estiu
5- En començar la tardor
6- A meitat de la
tardor
7- En començar l'hivern
8- A meitat de l'
hivern

Imatge:
http://www.educ.ar/educar/movimiento-aparente-de-los-astros.html
D'aquesta manera podríeu arribar a descobrir/comprovar i demostrar científicament que aquest arc es va eixamplant i el punt de sortida i de posta del sol es van separant o  desplaçant, a l'hivern, de mica en mica, cap a l’Est i cap a l’Oest, respectivament... i a la primavera i l'estiu cap el NE i NO! i a la tardor es torna a encongir.


És clar que les comparacions que resulten definitives i més clarificadores, són les de les 4 mesures, de les amplades entre l'Orto i l'Ocàs solar, fetes en els 4 dies solars clau de tot l'any, les enregistrades els 2 dies de solstici i els 2 dies d’equinocci.

2-També resultarà molt interessant i útil fer-ne la mesura, en graus, del
punt del Zenit solar o d’alçada màxima del sol sobre l’horitzó que marca el punt del "migdia solar". Amb aquestes observacions i anotacions aconseguireu determinar quant és el moment del migdia solar i a partir d’aquí, adonar-vos de que existeix un horari natural o solar que regeix la naturalesa i els seus bioritmes... i un altre horari artificial o "oficial" que regeix l'organització de les activitats humanes, especialment, les relacionades amb la vida productiva de les persones i les activitats econòmiques.
Si es compareu els angles de l’alçada màxima, alçada zenital o zenit solar, una vegada cada tres o quatre setmanes, us adonareu de que el sol, al migdia solar, de mica en mica es va enlairant un poquet.


És clar que les comparacions que poden resultar definitives i més clarificadores, són les mesures de les alçades màximes o zenits solars, fetes en els 4 dies clau de l'any solar, les observades i anotades els 2 dies de solstici i els 2 d’equinocci.


Si les observacions i enregistraments s’han fet, més o menys, correctament, els resultats que s’han d'obtenir són els següents:
- El dia del solstici d’hivern, al punt del migdia solar, el sol assoleix la seva alçada mínima, de tot l’any.
- El dia del solstici d’estiu, al punt del migdia solar, el sol assoleix la seva alçada màxima, de tot l’any.
- Els dos dies dels equinoccis, de primavera i de tardor, al punt del migdia solar, l’alçada màxima del sol es la mateixa i resulta intermèdia entre les dues posicions, de màxima i mínima alçada solar que corresponen amb la dels dos dies dels solsticis.



Figura en la que s’han representat diversos aspectes relatius a la trajectòria solar aparent, recollits a partir de l’observació sistemàtica del moviment aparent del Sol, al llarg de tot un any i especialment en els 4 dies claus de l’any, els dels solsticis i equinoccis . La sortida i la posta del Sol, exactament, per l’Est i l’Oest, respectivament, solament es produeix els dos dies de l’equinocci. L’amplada i l’alçada solar màximes, s’assoleixen el dia del solstici d’estiu i, viceversa, l’amplada i l’alçada solar mínimes, s’assoleixen el dia del solstici d’hivern. L’orientació i la longitud de les ombres projectades per un monòlit o Gnòmon, varien al llarg d’un mateix dia i d’un mateix any, doncs són un efecte de l’alçada i moviment aparents del Sol. A més a més, es pot veure que, al dematí, les ombres projectades es desplacen dins del quadrant NO.

Ilustració extreta de la pàgina web de Cinta Alemany i d’Eduard Carcolé sobre el Moviment aparent del Sol en el Cel : http://cosmos.linuxmaniac.net/rellotge_de_Sol_eduard/index.html

3- A partir de la direcció de l’ombra solar, projectada per qualsevol objecte plantat verticalment, en el moment exacte del migdia solar, podreu determinar la direcció del “meridià local”.
A partir del “meridià local” ja podríeu arribar a deduir la situació exacta, sobre l’horitzó, dels dos punts de referència geogràfica principals: la posició del “Meridió”, Migdia o Sud geogràfic i la del “Septentrió”, Tramuntana o Nord geogràfic. La direcció Nord-Sud de l'ombra solar, al punt del migdia, és invariable al llarg de tot l'any, és una constant.

A partir del moviment aparent del sol, sobre l’horitzó, podeu aconseguit determinar, establir i fixar la situació dels quatre punts cardinals geogràfics, sobre l’horitzó, coneixement que pot resultar molt útils per la “navegació” terrestre o marítima, diürnes quan no es disposa d’aparells mecànics (brúixola, sextant) o electrònics (GPS) d’orientació.

Cal recordar i remarcar, aquí, que els punts cardinals magnètics (sistema de meridians geomagnètics), no coincideixen amb els geogràfics (sistema de meridians solars) i aquesta diferència és molt important quan  localitzem punts topogràfics, identifiquem cotes orogràfiques o pretenem orientar-nos amb l’ajut d’un mapa topogràfic i d’una brúixola.També ho és quan cartografiem, és a dir, representem sobre el mapa topogràfic, la situació, orientació o extensió d'alguna observació feta sobre el terreny: una formació vegetal, una font, una cova, una
 
Brúixola moderna, totalment transparent, situada sobre un mapa topogràfic, per tal de fer-lo servir com a sistema d'orientació principal. L'agulla màgnetica assenyala la situació del nord cap a la part alta de la imatge
Imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Br%C3%BAjula
 
El GPS no te aquest inconvenient ja que dona la posició geogràfica exacta ja que el seu sistema de referència no son els pols magnètics terrestres, sinó els 3 o 4 satèl·lits GPS més propers al lloc de treball.


Aparell GPS, en "funció" de "brúixola electrònica". L'agulla màgnetica digital, assenyala la situació del nord cap a la part inferior de la imatge
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_de_posicionament_global

Cal recordar que, avui dia, hi ha molts smartphones als que sels hi pot instal·lar una aplicació GPS, podent-los fer servir com a GPS o com a "brúixola electrònica", permetent activitats d'orientació, situació i cartografia